Des de la Plana

Josep Usó

19 de desembre de 2019
0 comentaris

El colp.

Als combats de boxa, sovint hi ha un “colp”. Per les circumstàncies que siguen, per un descuit, perquè l’altre és superior o pel que siga, hi ha un colp que deixa estabornit un dels contrincants. En aquell moment, són possibles dues eixides. O bé el boxejador cau al terra i s’ha d’alçar, si pot, mentre l’arbitre atura el combat i compta fins a deu, o es manté dret. En aquest segon cas, el que ha pegat el colp, xontinua colpejant-lo amb rapidesa, força, precisió i malícia. Es tracta d’acabar amb la resistència que encara pogués tindre el boxejador nafrat.

Avui, dia dinou de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ha colpejat molt fort el Regne d’Espanya. Molt més fort que ningú no s’esperava. o pot ser sí. El cas és, però, que el colp ha segut demolidor. I això es nota per la reacció. En un primer moment, els seus mitjans de comunicació han donat la notícia però sense massa explicacions. I, en qualsevol cas, afectant només a Oriol Junqueras. No ha segut fins molt després quan han començat a afegir que la decisió també afectava la situació del president Puigdemont i del conseller Comin. Es veu que no saben que també afectarà la consellera Ponsatí.

A poc a poc, al llarg del dia, han anat apareixent més informacions, tan esbiaixades com han pogut. Es veu que, fins i tot ells, han hagut d’informar-se de fins a quin punt han patit una derrota molt severa. I llavors, han començat a buscar excuses. Que si la sentència s’ha volgut publicar abans de saber el veredicte del TSJUE, que si s’havia d’haver deixat que Oriol Junqueras hagués anat a jurar la seua Constitució, que si ha segut una errada dels jutges, que si… I, per descomptat, els més exaltats, ja han eixit a cridar que és intolerable un atac com aquest a la “soberania nacional” i a demanar l’eixida de la Unió Europea. Fins i tot admeten que el president Puigdemont ix reforçat mentre que altres lamenten que aquesta decisió judicial inhabilita la “via Iceta”.

ERC, sobtadament, ha vist la llum i ha trencat les negociacions amb el PSOE. I la Moncloa ha dit que acataran la sentència, que és d’obligat compliment, però que la manera de fer-ho depèn del Tribunal Suprem. Vol dir tirar pilotes fora. Amb tot, és possible que el senyor Sànchez encara no sàpiga que els eu futur com a possible president del govern d’allà s’ha acabat. Ara mateix, només té dues possibilitats. Unes noves eleccions (sant Pasqual, patró de Vila-real, és el 17 de maig i cau en diumenge) o un gran pacte entre el PSOE i el PP. Però en cap dels dos casos ell serà el candidat.

I mentre, a l’altra banda, l’altre contrincant, el qui ha assestat el colp demolidor, ja ha començat l’explotació de l’èxit. El president Puigdemont ja ha demanat aquest matí l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras i aquesta vesprada ja ha demanat que es complisca la sentència, amb l’afirmació que Espanya té segrestat un eurodiputat. I el president del Parlament Europeu ha exigit el compliment immediat de la sentència i es comença a insinuar que l’anterior president, el senyor Tajani tal vegada va fer massa cas de les pressions que li arribaven des d’Espanya. A hores d’ara, ja se li ha alçat el vet al president Puigdemont i dempa mateix hi podria anar al Parlament Europeu.

Com a mostra del nivell de la justícia espanyola, justament avui el TSJC ha inhabilitat el president Torra. Malgrat tot, amab aquesta minúcia no han aconseguit contraprogramar el terratrèmol de la sentència del TSJUE. Fins i tot el president Torra els ha contestat que no es deixarà inhabilitar per un tribunal amb conviccions polítiques.

Com diuen a la Plana, “I si en vols més, para el cabàs”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!