Des de la Plana

Josep Usó

18 de setembre de 2016
0 comentaris

Vas bé, Rita.

ritabarberacompareix

Ho veus, Rita, com havies d’aguantar? No van tan malament, les coses. De moment, tu t’has donat de baixa del partit, del Popular. Del PP de sempre. Que t’haurà dolgut, perquè tenies el número 3. Però ja està. Continues de senadora, d’aforada, i ja veurem si et jutjaran. Ara per ara, fins i tot la Cospedal, quina altra, també, ja ha eixit a defensar-te. La resta de conmilitons de pes del teu partit no ho han fet. Uns desagraïts, ja t’ho dic jo. Perquè ja em diràs tu què seria de la Bonig si tu hagueres estat al seu darrere. O de tants altres. Que fins i tot a la votació de les Corts Valencianes, els “teus” varen votar amb els rojos i els separatistes per tal que deixares l’escó. Ja faràs bé d’anotar-te els noms, que ja es veuran ells en pareguda circumstància i els tornaràs el favor.

Menys mal que has segut sensata i no ho has fet. T’has mantingut ferma a la cadira, no fora que hagueres d’anar al jutjat primer i a la presó després. I de moment, mira. Com el gran cap de la barba blanca, el cabell negre i les paraules espesses. El “teu” Mariano. Que ell bé sap que si no t’ho hagués demanat tant i tant, no t’hauries presentat a les darreres eleccions a l’Ajuntament. Al teu. Al de Rita. I t’hauries estalviat aquella escena patètica del “qué hostia!, qué hostia.” Doncs, com et deia. Ara va Mariano i es despenja dient que com ja no eres militant del partit, ja no té cap poder sobre tu. Pel que a ell fa, eres lliure com un colibrí. Que també és de ser barrut. Viu envoltat de merda i, cada vegada que se li’n rebenta un sac, el deixa anar i diu que no té res a veure amb ell.

Però, mira. Amb els pocs dies que han passat, i amb això del cas Taula, molts dels qui et volien enterrar, ja estan ells mateix als peus dels cavalls. Que fins i tot a la Bonig, la Tatcher de la Vall, es veu que li arriba la onada. Per cert. Els qui comparen aquesta dona amb aquella, deuen saber que aquella tenia seriosos problemes amb l’alcohol?

Res, Rita. Tu, a aguantar, que ara ja només et falta que per algun miracle digne de la Mare de Déu dels Desemparats, a les terceres eleccions torne a guanyar el PP. Aleshores tu, te’n vas cara a ells i els dius que, o et fitxen com a “experta no afiliada” o comences a xerrar igual com ho fa el convers Benavent, que s’ha deixat barba i ho està explicant tot. I Rus, i Camps, i l’altre Camps. El Gerardo. I fins i tot es veu que es barallaven per veure qui es quedava el tros més gros de pastís. I ara, després de demanar que Rita se’n vaja a boca plena, ja han tornat a callar.

Res. Tu a resistir fins el desembre, que fins aleshores tens el Senat garantit. I més enllà, a vore vindre. Segur que la teua “geperudeta” et protegirà. I, en qualsevol cas, si tot acabés anant malament, si arribares a la presó per totes les teues malifetes, pensa en els darrers quaranta anys de la teua vida. Has viscut com una reina, has fet el que has volgut, ningú t’ha dut la contrària, has menjat i has begut tant com has volgut; amb qui has volgut i, fins i tot, t’has passetjat en un Ferrari amb el bocamoll del Camps per davant de l’Ecclestone. I al teu poble, que no és poc. Com va dir aquell, “que te quiten lo bailao”.

I encara una darrera cosa, Rita. Veient com et tracten aquells que fins ahir et reien les gràcies, tu segueix resistint al teu escó. Que cada dia que t’hi estàs, els fas més mal que una bacona en un favar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!