Des de la Plana

L’explicació del ministre de l’Interior davant del Congreso de los Diputados, probablement no ha decebut ningú. Sense cap mena de disculpa de cap tipus, ha justificat la seva reunió amb Rodrigo Rato “per la seva seguretat”. Perquè malgrat els problemes que tinga l’home amb la Justícia, la seva seguretat continua essent problema del ministre de l’Interior. I es veu que el senyor Rato veu amenaçada la seva seguretat per uns tweets on l’insulten (més de quatre-cents).

Pel camí ha quedat el fet, que en qualsevol novel·la o sèrie policíaca resulta definitiu, que el propi ministre de l’Interior ha hagut de canviar la seva versió dels fets, desmentida pel propi Rodrigo Rato. I també ha quedat aparcat el fet que el senyor Jorge Fernández Díaz és, encara que es veu que ell mateix només ho té en compte quan li convé, el ministre de l’Interior. Més enllà del fet que tots dos puguen ser amics, ell és ministre. I de l’Interior. I ha rebut a un presumpte delinqüent, investigat per la policia judicial, en seu ministerial. Perquè estava amoïnat per la seva seguretat per unes amenaces a través de tweets.

Ja és curiós que el mateix ministre no reba, en seu ministerial, a totes aquelles persones que són diàriament amenaçades, per tweets o per qualsevol altre mitjà, pel fet de ser catalans o sentir-se’n. Es veu que, a més d’amenaçat, s’ha de ser amic del ministre, per tal que et reben allà.

Com és natural, tots els grups de l’oposició han demanat la dimissió del senyor ministre, Jorge Fernández Díaz. Evidentment, aquest no dimitirà. Ni el seu cap, senyor Mariano Rajoy, el cessarà. Perquè si ho fes, hauria d’acceptar que té un problema en el seu Gabinet. I això es veu que no va amb el seu tarannà. I més ara, que diu ell que tot el món es fa creus de la recuperació econòmica d’Espanya.

Però, al cap i a la fi, el senyor Fernández Díaz, es veu que és molt catòlic; fins i tot es veu que és membre de l’Opus Dei. Pot ser caldria recordar-li que, segons la Religió Cristiana, quan es peca, cal complir una sèrie de condicions per tal que el pecat siga perdonat. I una d’elles, és el propòsit d’esmena. La voluntat de rectificar i no tornar a cometre el mateix pecat. Si el senyor Fernández Díaz ni tan sols reconeix el seu delicte (mentir, que atempta directament contra el vuitè manament de la Llei de Déu) pense que està en pecat. En tot cas, qui li ha esmenat la plana i l’ha fet canviar de versió ha segut el propi Rodrigo Rato. De manera que, si no rectifica, pot ser es condemnarà per tota la Eternitat. Gran amistat, la que professa al senyor Rodrigo Rato, pel qual fins i tot està disposat a sacrificar la seva ànima.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!