Des de la Plana

Josep Usó

28 d'abril de 2014
Sense categoria
2 comentaris

Agressió!

En un acte privat, tot i que a un lloc públic, a Pere Navarro l’han insultat i agredit. Aquest és un fet intolerable.

Qualsevol agressió és un fet lamentable. I en aquest cas, més.
La gràcia del procés d’independència de Catalunya consisteix, en gran part, en què és un procés pacífic. I festiu. No és un procés violent i ple d’odi, com sí que ho és el comportament de molts dels unionistes, que es caracteritza per predicar l’odi i per practicar la violència. Es pot recordar, a tall d’exemple, qualsevol dels fets ocorreguts a València el dia de la final de la Copa del Rei.
Però el passat diumenge, 27 d’abril, a Pere Navarro una dona l’ha agredit. L’ha insultat i li ha donat un colp de puny. Mal fet. Molt mal fet. Pere Navarro ja s’havia desqualificat a ell mateix. Del tot. Jo crec que ja no era ni adversari polític. També per això em dol un fet tan lamentable.

De tota manera no deixa de ser molt cridaner que ell mateix, de seguida s’afanye a donar contingut polític a la seua agressió. A tractar de treure profit polític d’un fet que, tal i com estan ara mateix les coses, és lamentable i injustificable, però irrellevant.
Per si algun dubte quedava, els arguments de Pere Navarro s’assemblen perillosament als de Jorge Cañas, insigne personatge de “Ciudadanos”.

En qualsevol cas, em semblen curiosos dos detalls. La coincidència entre els arguments de Pere Navarro i els de la extrema dreta populista, d’una banda.
I d’altra, com de fina tenen aquesta gent la pell amb la violència que pateixen en carn pròpia ( que repetesc que és injustificable) en un país que té una legalitat que es sustenta en la del colp d’estat del 18 de juliol de 1936 i que té el dubtós privilegi de ser, darrere de Cambodja, el país del món que més morts sense enterrar dignament té en fosses comunes. I des de fa més de setanta anys. Per no parlar de la impunitat amb què actuen grups neofeixistes, sense que l’estat moga un dit per evitar-ho o condemnar-los. Tot això, sense que aquests insignes personatges ni partits polítics que ara s’escarrassen, tinguen res a dir sobre el tema.

Finalment, deixeu-me que done tres possibles alternatives:
1.- Siguem dolents. Pensem que la dona fóra una infiltrada. Com a l’agressió de “L’home del bicentenari” d’Isaac Asimov.
2.- Suposem que és una botiguera indignada per un deute privat del senyor Navarro.
3.- Suposem que és una pertorbada.

El problema, al capdavall, és coincidir en el diagnòstic dels fets amb segons qui. La resta, només son uns fets molt puntuals.

  1. Sense ser militant ni votant del PSOE-C, veig un pèl excessiu encolomar al sr. Navarro (o al seu partit) alguna responsabilitat amb el morts sense enterrar de les fosses comunes o amb els grups neofeixistes. Si alguna responsabilitat en tenen ells, també la tenen molts dels partits que es fan dir “soberanistes”.

    Respecte a l’agressió, no sé si aquesta ha estat per qüestions polítiques o no. En tot cas, si ha estat per qúestions polítiques, és important possar seny a les actuacions de cadascú, més que res pel profit que puguin treure’n els enemics de les llibertats (i ara pregaria que cap sonat em diguès allò de que la primera llibertat és la de fotre un galtot a quelqún).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!