El 30è aniversari
del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya mereixia un acte de
reconeixement institucional. No en va, són tres dècades d?evolució del moviment
associatiu juvenil català, tres dècades de balanç positiu. I en aquesta
trajectòria, la contribució del Consell a l?associacionisme juvenil i al
conjunt de la societat catalana són un fet. Tanmateix, cal reconèixer també que
molts reptes resten pendents i alguns d?ells s?arrosseguen a cada nova etapa
que vivim. Penso, per exemple, en la situació laboral dels joves, o en l?accés
a l?habitatge, per posar dos exemples permanentment presents de problemàtiques
socials que han afectat successives generacions.
Sóc el primer a
defensar que el Consell i moltes de les seves entitats, o la Secretaria de
Joventut, han treballat i treballen per superar aquests problemes. Però la
societat catalana no ha sabut trobar les respostes adients. I això, vull
deixar-ho clar, no és tant una taca en la història del Consell, sinó un fracàs
del conjunt del nostre país. Per tant, caldrà seguir empenyent per corregir
desajustos. Ara que som en un context de crisi global, els joves tenen molt a
dir i, sobretot, molt a fer. Són part del present i el futur immediat de
Catalunya, i els propers anys seran en gran part el resultat del que ells facin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Formo part de la ‘gerontocràcia’ del Consell ( equip d’en LLuís Font i d’en Toni Bruel) i de la segona filera estant haig de dir que compartim les idees exposades en els diferents parlaments.
Ben segur l’actual equip responsable trobarà la manera d’avançar.
Sempre he tingut el dubte següent: Perquè, tot i la quantitat d’habitatges deshabitats que no es poden vendre, el lloguer d’un habitatge continua siguent més car que demanar una hipotèca i pagar-la en 40 anys?
Clar que els joves no ens podem permetre ni un pis de lloguer ni comprar un habitatge amb els preus prohibitius i la dificiultat en trobar feina.
Apart d’això, estic totalment a favor de la unió, però hauria de ser sempre, no quan les coses van malament…