El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
@cava&twitts sobre política 2.0
M’havien convidat a la quarta edició del Cava&Twitts d’ahir al vespre sobre polítics 2.0 i hi anava amb moltes ganes, amb voluntat de debatre i dialogar sobre les noves eines de la xarxa social i com les estem utilitzant.
No hi ha una definició de què és la política 2.0 i, per tant, molt menys de què és un polític 2.0 (Llegiu el post de César Calderon al respecte). Aquesta va ser una de les primeres idees compartida per tots els ponents: José Antonio Donaire (bloc i twitter), diputat pel PSC, Carles Puigdemont (bloc i twitter), diputat per CiU i Rafa López (facebook), diputat pel PP i jo mateix. El que sí que hi ha és un grup d’homes i dones que ens dediquem a la política i que hem decidit -conscients de les oportunitats però també dels riscos- que les noves eines de comunicació són un camí ben vàlid per a estar en contacte amb la ciutadania, que al cap i a la fi és per a qui treballem.
Es parla sovint de la distància entre la política i la societat, de la desafecció envers els afers públics, de la idea que els polítics no escolten ni tenen en compte la gent. Les eines socials justament ens donen una nova oportunitat: la interacció, aprendre i compartir el coneixement, aprofitar la intel·ligència col·lectiva, convertir, com va dir @donaire, la política participativa en política deliberativa.
Vam posar damunt la taula molts dubtes i poques certeses, però la trobada era molt interessant també per això, per trobar altres mirades, altres valors sobre el què anem fent, mica en mica, amb algunes inseguretats.
En el debat va sortir Obama (twitter) i la constatació que l’aposta ferma per Internet (i per segmentar el missatge) l’ha ajudat a guanyar les eleccions més difícils del món; què fan els partits, si aposten decididament per obrir-se cap al 2.0; les dificultats de cobertura telefònica i de banda ampla de qualitat en determinats punts del territori; el paper dels mitjans i la seva adaptació al món digital…
Tinc la sensació que hauríem pogut estar-hi hores i hores. El tema s’ho valia i la companyia hi convidava especialment!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a un dels organitzadors de Cava&Twitts m’agradaria donar les gràcies publicament per la seva assistència. L’esdeveniment d’ahir, tot i que erem 150 persones, no deixa de ser un esdeveniment de petit format on perfectament hagués pogut rebutjatr la nostra invitació. Al contrari, des del primer moment que el vam convidar ens va dir que si, tenia ganes i ahir ho va demostrar de transmetre la força amb la que viu els nous canvis que les corrents 2.0 ens van portar.
A partir del moment que vam acabar, molts dels comentaris que he rebut han estat, com ja deia en Rafa Lopez ahir, “no semblen polítics”, “Aquests si que saben del que parlen”, “realment usen eines 2.0”.
Per tan pensem que alguns dels objectius que ahir ens haviem marcat com ara apropar realitats o transmetre que hi ha gent amb resposanbilitat públiques que és molt conscient del que signifiquen i els passos que s’han de donar en aquests nous terrenys, es van aomplir perfectament i en teniu una gran part de “culpa”.
Així doncs moltes gràcies i el convidem, quan vulkgui, a tornar a venir ja que si, segurament molts dels que ahir erem al Cava&Twitts també ens hi haguèssim quedat una estona més llarga.
Tot i estar molt decebut per la política i els politics en general, vaig assistir-hi perquè m’agrada la web 2.0 i les seves eines i entorns. Em va agradar molt l’actitud dels “polítics 2.0” presents sense excepció.
El vostre blog està inclòs a l’agregador de Blogs del Camp.
Vaig Estar presenciant el “Cava&Twitts” d’ahir Dimecres des d’una
de les meves primeres aproximacions a les persones que formen això de
la politica 2.0. Sense grans coneixements tecnics, sense experiència
en aquest camp , sóc el que podem definir el ciutadà mig (obviant mes
detalls). Em sorprendio que el que vostè comenta que la definicion de
politica 2.0 no esta clara , és a dir, que no es percep com alguna
cosa totalment diferent de la politica tradicional, si de cas que utilitza
mitjos de bi-comunicacion digitals?. Pero jo crec que té una altre particularitat, i es que aquesta politica 2.0 no es tan oberta com creient. No en refereixo a la potencialitat d’ universalitat, si deixen les limitacions territorials per accedir a un servei de adsl. sino que no ha sigut encara popularitzada, poca gent fora de aquest mon digital te un coneixement de aquesta politica o millor dir de aquesta possibiitat de comunicacio politica. Jo crec que falta trasladar amb medis 1.0 , que encara son el mes utilitzats, a la gent del carrer que existen politics que com ben diuen vostes arriscan pero obrir un canal de comunicació nou, un canal de aproximació. Faig un símil ,per eixemple, la gran invenció comunicativa historica, l’imprenta,, hauria quedat en no res si no s’hages popularitzat , sense la feinada de traspasar la lletra impresa al carrer al ciutadà, hauria quedat en no res, no més en una invencio per emmagatzemar libbres o documents imprés. I aquest es el risc de aquesta politica 2.0, que quedi no mes en cercles reduits, per falta de una campanya 1.0 que la doni a coneixer.
Va ser curiós com de les persones que vaig veure que es harian eco de
l’esdeveniment, solament una d’elles escribia en una llibreta, llapis i
paper, la resta amb les seves maquinas (no a l’abast de tots) formaven
aquest cercle que si coneix que existeix aquest canal de comunicacio que pot
arribar gairebé immediatament a qualsevol persona però que el
destinatari final no sap encara que existeix aquesta possibilitat.
Apreciat Ernest,
Molt interessant el teu post, jo també vaig assistir a l´event, et deixo la meva visió des del punt de vista del branding 2.0, que m´agradaria compartir amb tu.
http://www.joanjimenez.com/new/2009/01/politica-y-branding-20/
Una forta abraçada i felicitats per la teva contribució i actitut.
+joanjimenez
Si entenem que
2.0 vol dir, quelcom que fomenta la col·laboració i el intercanvi àgil d’informació
entre usuaris, crec que ens donarem conte que la política 2.0 si que pot existir
però entre politics. Es a dir, els usuaris sou vosaltres, els politics y per
tant cal fomentar eines perquè entre els politics de diferents partits i tendències
es col·labori i existeixi un intercanvi àgil d’informació.
Per la resta d’usuaris
“no polítics” ja existeixen altres eines 2.0 on opinarem sobre política, però
no heu de plantejar si els usuaris “no politics” necessitem la política 2.0, si
no que sou vosaltres, els politics, qui podríeu fer política 2.0.
De la mateixa
manera no hi ha un metge 2.0, però si que hi ha un blog de medicina 2.0. No hi
ha un mecànic 2.0 però si que hi pot haver una web de mecànica 2.0.
La política 2.0
ha de ser una filosofia y no una eina. Una filosofia a partir de la que es creïn
eines per politics que fomentin la col·laboració i intercanvi d’informació. I
eines per usuaris no politics per fomentar la opinió, la distribució de
continguts i consulta sobre les decisions i accions politiques.
Així es com ho
veig jo, però es clar.. puc estar equivocat. Això es la gracia d’aquest blog
que si que es 2.0. Puc col·laborar amb la meva modesta opinió que esdevé informació.