Fa encara no un mes, el 12 de juny, es va celebrar, com cada any des de fa prop de mig segle, l’acte de lliurament i presentació pública del poeta i l’obra guanyadors del Premi Amadeu Oller, adreçat a poetes inèdits i menors de trenta anys, i aquesta vegada vaig poder atendre la invitació d’assistir-hi.
[…]
El teatre del centre parroquial de la modesta parròquia de Sant Medir, al barri de la Bordeta, era ple de gom a gom. A les primeres files, una colla de joves feien de claca entusiasta de la poeta premiada, Irene Solà, de Malla. Dalt de l’escenari, la guanyadora, la majoria de membres del jurat –Carles Miralles, Lluïsa Julià, Isabel Pijoan, Antoni Pladevall, Joan Maluquer i Pius Morera–, l’impulsor del premi, mossèn Vidal Aunós, i el regidor del districte, Jordi Martí, i jo mateix en el paper compromès d’autoritats. Va ser una sorpresa que mossèn Vidal Aunós i els altres promotors del premi ens diguessin que era la primera vegada que les “autoritats” honoraven la festa amb la seva presència. I va ser una sorpresa perquè la importància d’aquest premi sembla tan incontestable que hauria d’haver merescut una més gran atenció i el reconeixement molt abans.
Aviat, amb motiu de la cinquantena convocatòria, tots plegats tindrem una ocasió immillorable de corregir aquest descuit. Perquè l’Amadeu Oller estimula els joves poetes a voler fer-se un lloc en el nostre ecosistema de la poesia i la cultura, i des del 1964 ho aconsegueix amb molta dignitat, com ho testimonia un elenc de guardonats que impressiona. Sense pretensions, amb fonda vocació i molta confiança en la força de les noves generacions i en el futur, l’Amadeu Oller demostra, any rere any, que no hi ha circumstàncies difícils que excusin del compromís amb la cultura i amb el país. Gràcies, mossèn Vidal Aunós, i per molts anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!