Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

La insuportable lleugeresa de la llei

El cos d’Advocats de l’Estat (espaÑol) fa setmanes i mesos que carretegen legislacions (lots de lleis) de les lleixes a les taules, de les pantalles al pendrives, de les golfes a les botigues dels mercaders de vell, dels arxius de Indies i de Salamanca a la bàscula de la Moncloa. Han de fer pes, molt pes, tones i tones, amb tota la paperassa que trobin, els cal tot el pes de la seva llei per aixafar aquelles lleis que no son seves i no els hi fan el pes.

Aquesta és la insuportable lleugeresa dels arguments legalistes  emprades com a portavions  per la maquinaria de qualsevol Estat. Qualsevol jurista us dirà -en privat- que “Dret” i “Llei” son dos objectes que tenen la relació que defineix el Poder en cada moment, però mai és una relació biunívoca.

De les moltes definicions que es poden fer de Llei, em quedo amb aquesta: “la Llei és la legalització de la voluntat del Poder”. El Dret hi pinta poc o gens, perquè una cosa és legalitzar – cosa que fan les lleis- i altra diferent, legitimar que és l’objecte del Dret.

Ara és a punt de caure, com fruita madura, tot el pes de les lleis de l’Estat espaÑol, amb els seus llamps i trons i la pedregada seca  sobre una “lleieta” catalana que no es del seu grat. Totes les lleis de primera divisió contra una de tercera regional. Es un partit que pot ser llarg, amb pròrrogues, xocs i expulsions, i sobretot amb un àrbitre comprat, però vol dir això que el perdrem? (Qui subscriu juga amb la “lleieta”)

No, ni de lluny, encara que la facultat de fer lleis irrebatibles sigui una estructura d’Estat, estem creant un fonament sobre el que bastir una altre estructura d’un altre Estat, que és desobeir les lleis del Estat actual que ens impedeixen fer lleis del Estat futur. Ara es tracta d’arribar a un punt final que al mateix temps és un punt de partida.

Aviat pesarem amb la balança de precisió el pes de la llei expressada en quilo-articles i mili-raons. El promig ens donarà el pes específic de les lleis espanyoles i tot i la pesadesa, percebrem la seva insuportable lleugeresa de raons. Al final no s’imposa mai allò que mes pesa sinó el que es mes lleuger i digereible

Quan tinguem estructures d’Estat i siguem un Estat, ja no hauré de tornar a escriure aquet apunt que valdrà també per les lleis catalanes, si be espero que en un país nou la relació entre els objectes “Dret” i “Llei”, tinguin una relació menys divergent, que al cap i a la fi, això del Dret és per no anar tan de gairell.



  1. “Ningú està per damunt la democràcia” ha dit avui la menina de Veláquez que pulula pel palau (de la Moncloa). Ningú? Què vol dir? La “democràcia” etèrea, concepte abstrate, està per damunt del poble sobirà que la va crear per benefici comú?

    Vol dir que al final el robot, l’invent, s’ha menjat el creador i es fa servir (o mal servir) per anar en contra del propi poble?

    O és que vostè senyora S.S.S (mare de déu) parla d’una altra democràcia on la lleugeresa insuportable de la llei és per uns i el “caerà todo el peso de la ley” és pels altres?

    La llei de l’embut. Democràcia d’embut (i de “embustes”) “l’ample per vostès i l’estret per nosaltres” i el “nosaltres” som el poble i els pobles…

    Avui el President Mas i el poble hem fet HISTÒRIA, i la insuportable lleugeresa de la llei, de les seves lleis, alienes, no ens les faran empassar per l’embut.

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent