Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 11 d'abril de 2012

Feu el favor de morir-vos

Segons he sentit a dir, des de que jo vaig néixer, la població mundial s’ha doblat. Si la vellura arribava als 40 anys a l’edat mitja, d’aquí a poc als 80 entrarem a la segona joventut i al centenar a la segona maduresa.

No és pas que la terra sigui massa petita, encara hi cabem, ni tan sols que els recursos que explotem estiguin al límit d’esgotar-se, el problema sorgeix quan s’egoten els diners.

El FMI, troba que els pensionistes viuen massa i haurien de retallar-se anys de vida. Però com els hi expliquem perquè no es molestin?.

Una solució provisional és jubilar-los mes tard i que cotitzin mes anys, els mateixos que s’estalvien de pagar-los una pensió: doble estalvi.

Però tot i així sembla que tampoc quadrarien be els números. I a sobre la gent dels països que crien com conills i hem admès de fa pocs anys a la globalització, per eixamplar el mercat, tindran la barra d’exigir el dret de jubilar-se també d’aquí a uns anys i arribar al cel dels pensionistes.

No es poden suprimir del tot les pensions perquè aleshores ningú cotitzaria i al sistema no li entrarien diners per aprovisionar els plans de pensions, públics i privats, que forma una part importantíssima dels mercats, però admeto que és difícil de convèncer a la gent que ha de treballar mes anys i cobrar menys anys de pensió.

Per sort hi ha gent que es mort abans de jubilar-se, han pagat molts anys i no cobraran un euro. Mereixerien com a mínim una Cruz de Isabel la Católica amb disitintivo negro, o al menys una Creu de Sant Pencás, però ni això.

D’altres han cotitzat tota la vida i menys mal que els últims 15 anys tenen un sou de misèria o estan a l’atur, i costaran baratets. Amb tres o quatre-cents euros arreglat, però si fessin el favor de no morirse massa tard, millor.

El gruix, la massa, es jubila amb un sou mileurista o una mica superior i aquí hi ha el nucli del problema: poden arribar a viure 25 0 30 anys cobrant pensió, fent gastar diners a la seguretat social i de cap manera compensa el consum que aporten al sistema. De moment no se’ls pot retallar la vida per decret-llei sense reformar la Constitució, però si arriba l’ordre de Berlin o París es canvia en un tres i no res i aqui pau i que Deu els tingui a la glòria, que aixó encara no ho paga el diner públic.

Hi ha un altre grup, afortunadament reduït, que cobra una pasta gansa de pensió. No son un problema perquè son pocs i no desequilibren el sistema, a més van a la medecina privada i tenen un alt poder adquisitiu, una cosa compensa l’altre. Llarga vida a aquests.

Un dia o altre serà inevitable, en benefici de la societat, legislar sobre la llargada de la vida. Ja se sap que per les bones la gent no es morira ni que li demanin per favor, som egoistes i si no hi ha pal el burro no camina ni es mort.

Si jo estes al govern aprofitaria per fer reformar el Codi Penal, ara que hi som posats, i establir penes de defunció. Mes útils i barates que engarjolar-nos per convocar manifestacions, mirar malament a la policia o fer resistència passiva.

I els jutges podrien imposar la defunció provisional sense pensió, mes barata que mantenir les presons plenes.

Ja sabia que aquests del PP no eren cap llumanera, però no els tenia per imbecils. Fins i tot en idees fatxes que es el que maneguen millor se’ls ha d’ajudar.




  1. Quan suïcidar-se era un pecat imperdonable i anava contra tota ètica evolutiva humana.

    I a banda que ara més mai les persones només són números, i amb democràcia d’un altre mena, i que només són al servei dels interessos de la indústria mèdica i les empreses de serveis públic.

    Tanmateix com pel FMI, on l’assumpte només és que les democràcies occidentals i les seves polítiques erràtiques s’han polit els fons dels plans de pensions amb l’escusa de la societat del ‘benestar’ i un suposat progrés o desenvolupament en benefici d’uns pocs.

    La gent té un plà de pensions per amor a l’art i de forma altruista per a què altris facen un negoci financer rendible i tinguen guanys extraordinaris.

    On constacions númeriques del FMI a banda, sembla que ara ja no només no s’és en contra del suïcidi, si no sembla que tant mateix alguns són almenys a favor de facilitar o suïcidar a determinat tipus de gent.

     

     

  2. Em pregunto qi els que han fet l’estudi i han tret la conclusió que la llarga vida dels pensionistes “amenaça” el sistema econòmic, s’han plantejat què farien les farmacèutiques si no hi haguessin vells? o no hi haguessin malalts? Si la meitat dels medicaments deu anar a la gent de més de 65 anys, no? Si els medicaments se’ls haguessin de pagar la gent de la seva butxaca (si baixen la pensió tambe hauríem de deixar de subvencionar els medicaments) segur que viurien menys anys, però les farmacèutiques se n’anirien a can pistraus, no? I això no afectaria a l’economia? Una altra cosa és que les farmacèutiques sempre ploren però es gasten més diners en publicitat que no pas en recerca, que tampoc no son “hermanitas de la caridad”. En tot cas, qui ha fet l’estudi ha quedat descansat, no? 

    Potser la senyora Lagarde hauria de donar exemple, i un cop es jubili (als 70 anys, és clar, que s’ha de produir i sobretot, res de fer “cafelitos” a mig matí – ups, això és només per funcionaris i treballadors, dels dirigents ningú n’ha parlat, ni dels seus dinars de negoci pagats per l’empresa) es suicidi publicament en bé de l’economia, no? Es veu que predicar amb l’exemple ja ha passat de moda. Ara només pontifiquen i culpen als altres dels mals del món.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent