Avui pot ser el dia de demà i no nomès l’endemà de la manifestació
d’ahir. El dia de demà no te 24 hores, és per sempre.
Vaig seguir ahir a través de TV3 i per internet la manifestació del
10-J. Soc ara en un País que li han furtat el dret de dir-se pel seu nom i li han
plantificat “Comunitat”. També li han llevat el dret a ser informat de
qualsevol cosa que faci olor de català o Catalunya. Han tallat les emissions de
TV3 -finançades amb diners privats-, impedeixen la recepció de les emissores catalanes
i silencien qualsevol notícia que provingui del Principat. Cal ser aquí i veure
amb ulls nostres tot això.
El país Valenciá es avui governat per uns corruptes que mafiosament
aprofiten els seus càrrecs per enriquir-se i finançar les seves activitat polítiques
que consisteixen en perpetuar-se al poder (com qualsevol polític) i a més
“ofrecer nuevas glorias a España” practicant el genocidi cultural i el
secessionisme lingüístic.
Ja he parlat algun cop de la frontera invisible que existeix entre
Catalunya i el País Valencià i ahir, mentre seguia a l’ordinador tots els
detalls de la manifestació, per balcons i carrers les banderes espanyoles
convocaven a la españolitat valenciana.
Tot això ve a compte perque no oblidem que el dia de demà també inclou
a la resta de Països Catalans i sobretot al País Valenciá, on la democràcia
orgànica de les famílies franquistes reconvertides s’ha proposat ofegar una
part de la nostra cultura i
llengua comunes.
Tan de bo el dia d’ahir doni pas avui mateix al dia de demà i la ciutadania jubili definitivament als vells dinosaures, com Pujol o Maragall, que no s’assebenten que les seves tesi ja no son altra cosa que la pell escatada de la serp que s’asseca al sol.
La imatge de Montilla cames ajudeu-me, és impagable i és també la justa penitència d’un “mandado” a qui el càrrec no li ha despertat ni la mes mínima conciencia de representativitat.
Bon viatge pels guerers que al seu poble son fidels….
Hem d’anar més lluny,
I quan els hagim guanyat,
tinguem ben present, no aturar-nos.
Tinguem ben present, no aturar-nos.