LA COLLA VELLA – 11) Benet Carbonell


BENET CARBONELL
 
 
Havia militat en un partit independentista revolucionari feia molts anys i per poc temps, malgrat que ell, després, ho negués insistentment. Procedia de la Garrotxa i s’acabava d’instal·lar a Barcelona. Estudiaven a la universitat, però aviat ho deixà per entrar a treballar en una editorial. El seu nom va començar a sonar amb força a partir de les grans mobilitzacions dels primers anys de la transició. 
Algun temps després tenien lloc tot un seguit d’atemptats feixistes contra llibreries del Principat i del País Valencià, cosa que originà el naixement de l’Associació de Llibreters en Defensa de la Cultura i el País, de la qual en Benet Carbonell fou el portaveu. Com és sabut, aquesta entitat anà molt més enllà del que donava a entendre el seu nom i origen, organitzant algunes de les més importants manifestacions dels anys vuitanta.
Per tot aquest historial d’en Benet, fou una sorpresa per a tothom quan anuncià que es desvinculava de l’Associació i deixava l’editorial per entrar en qualitat de soci majoritari a la llibreria Triangle, un gran establiment barceloní que s’havia mantingut fidels als seus orígens, malgrat el pas dels anys, els atemptats i les sancions governatives. Triangle era una llibreria catalana tradicional en el sentit més literal dels dos termes. L’estructura i el mobiliari no havien variat pràcticament des dels anys trenta, s’hi venien quasi exclusivament llibres en català, publicava edicions facsímils d’obres patriòtiques exhaurides feia molts anys i les tertúlies que s’hi organitzaven volien ser un punt de trobada de vells catalanistes de l’època de Macià i Companys amb les noves generacions de catalans conscients.
L’accés d’en Benet a la gerència de Triangle va ser tot un revulsiu que va remoure fins als fonaments la històrica institució. En poc temps havia desplaçat l’anterior equip i imposat un nou estil a la llibreria, més àgil en el servei als clients, amb activitats més vinculades a l’actualitat, amb personal nou i jove i amb jubilacions anticipades dels antics empleats. Va retirar molts llibres de menys venda però emblemàtics, incrementà molt la secció de best sellers en castellà, francès i anglès i donà un nou aire de modernitat a les instal·lacions de la botiga. Totes aquestes transformacions van comportar, a banda de les inevitables tensions internes, un increment important de vendes i la lògica expectació dins del món del llibre i la cultura en general. En paraules del propi Benet Carbonell, pel que feia al sector del llibre el país començava a esdevenir normal, amb un predomini de la llengua i cultura pròpies però amb un pes important de les cultures veïnes.
En aquell context, però, començaren a aparèixer alguns signes inquietants. La llibreria, que a l’inici de la transformació semblava tan catalana com sempre, va anar adoptant una línia cada cop menys compromesa. Donava la impressió que per a Carbonell i els seus col·laboradors el més important fos el compte de resultats, per damunt de l’interès cultural i nacional que el projecte havia despertat arreu. Clar que això és el que s’espera d’un negoci que cerca beneficis, com era al cap i a la fi una llibreria. D’acord, però quan en Benet es feu càrrec de l’establiment s’omplí la boca de grans paraules amb compromisos de servei a l’objectiu superior de la cultura i la nació catalanes.
Més endavant, la preocupació esdevindria veritable alarma, quan la línia agressiva d’expansió comercial empesa per Carbonell començà a afectar altres llibreries més petites. El Triangle es dedicà a llençar “opes” hostils a tort i a dret, fins que pràcticament havia absorbit bona part de la competència, a dins i fora de la capital. Al mateix temps el caràcter del nostre home s’anava tornant més agre cada dia, sovintejant les discussions amb el personal dels seus establiments.
El resultat fou que si abans hi havia una gran varietat d’opcions culturals, llibreries esteses arreu del país que havien resistit els temps difícils de la censura i la repressió franquista difonent com podien una cultura perseguida, no quedà altra cosa que una xarxa de Triangles descafeïnada i estancada, amb un Carbonell autocomplagut amb la seva pírrica victòria, amb una clientela cada cop menys engrescada —per no dir decebuda— que si encara s’acostava de tant en tant per aquestes llibreries era perquè pràcticament no trobava enlloc més on anar.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA COLLA VELLA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*