LA MARXA DEL LLOBREGAT

Entre els mesos d’agost i setembre de 1978 tingué lloc una de les mobilitzacions ecologistes més importants d’aquells anys de transició: la Marxa del Llobregat. Des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins a la desembocadura al Prat de Llobregat, la Marxa esdevingué una riuada de veïns que protestaven per l’estat del riu i del seu entorn i n’exigien solucions.
Aquest esdeveniment està recollit en un llibre de pròxima aparició (si és que trobem els suports necessaris). El cos principal de l’obra, farcida també de documents i fotografies, el formarà el Dietari de la Marxa, escrit per Jordi Moners i Sinyol. A continuació trobareu un resum de la Introducció, que és obra meva:

El mes d’abril de 1976 aparegué el llibre ‘Natura, us o abús: Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans’, coordinat per Ramon Folch i Guillen. La seva lectura contribuí a despertar moltes consciències ecològiques i ecologistes. El 17 de setembre del mateix any, la població del Prat de Llobregat es manifestava en massa contra el projecte de desviament del tram final del riu. I dos mesos després, al novembre, s’inicià la Campanya de Salvaguarda del Patrimoni Natural en el marc del Congrés de Cultura Catalana.

Aquests tres esdeveniments foren la inspiració del Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, la gestació i origen del qual s’esdevingué a primers de 1977.

L’agost de 1977, amb la Núria Codina vàrem participar en l’ocupació i defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, una mobilització que aconseguí, després d’una batalla dura i desproporcionada contra bancs, immobiliàries i algun economista de “prestigi”, aturar les màquines que anaven a convertir aquest patrimoni natural excepcional en una zona residencial a l’estil de la veïna Empuriabrava.

Un any després, des d’aquest grup tinguérem la idea d’organitzar la Marxa del Llobregat.

El Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat va tenir, ja des dels seus inicis, un triple vessant: exercir de consciència crítica enfront de les agressions que patia el medi natural i humà del Baix Llobregat, fer aportacions positives adreçades a donar a conèixer la riquesa natural del Delta i col·laborar activament en les mogudes ecologistes d’arreu dels Països Catalans.

En el primer d’aquests objectius s’han d’incloure des d’innombrables escrits públics de denúncia fins a murals pintats en parets del poble passant per exposicions i cicles de conferències.
En el segon vessant, les aportacions més importants del Grup foren la publicació de l’Itinerari per l’Estany de la Ricarda, una guia pensada per a escolars i públic en general, realitzada amb la col·laboració d’un equip de biòlegs, així com la publicació del llibre ‘Visca la terra. Manual de l’ecologista català’.
I la participació en altres activitats ecologistes d’arreu es concretà en la nostra presència activa a manifestacions i a coordinadores ecologistes i antinuclears. També en qualitat de conferenciants i col·laboradors en programes de ràdio.

La idea de fer la Marxa del Llobregat sota el lema “Lluitem per un riu viu”, sorgí de forma natural en constatar que els problemes de degradació i contaminació del riu eren comuns a tota la conca i s’anaven acumulant ja des del seu naixement a Castellar de N’Hug. Però una cosa era tenir la idea i una altra dur-la a la pràctica. Com que no ho podíem fer tot des del Prat vam haver de cercar complicitats i col·laboracions. I les vam trobar en primer lloc en els companys del PSAN de les diverses poblacions de la conca del Llobregat.

Els mesos previs van ser d’una activitat frenètica. Després de constituir el Secretariat general, bàsicament amb gent del Prat, de Sant Boi i de Gavà, es va elaborar l’itinerari de la Marxa en paral·lel a l’establiment dels Secretariats locals a moltes poblacions del llarg del riu, cosa que obligà a fer innombrables desplaçaments per tal d’engrescar la gent en el projecte. L’equip tècnic i artístic del Secretariat, encapçalat per l’arquitecte samboià Pere Pugès, s’encarregà de la realització del material gràfic i de promoció (cartelleria, mapes dels itineraris, adhesius, samarretes…), mentre que d’altres membres elaboràvem el Manifest General, que s’hauria de llegir al llarg de la Marxa junt amb els respectius manifestos locals redactats pels diferents secretariats. També es cercaren estudis i treballs tècnics i científics sobre l’estat del riu, no només de l’aigua sinó també dels seu entorn.

Amb tot aquest bagatge en marxa, arribà el moment de sol·licitar els permisos corresponents i aquí van començar els problemes. A finals de juliol es demanà l’autorització al Govern Civil per part de l’entitat impulsora, el Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat. Però el 12 d’agost se’ns comunicà que no havia estat admesa a tràmit perquè l’esmentat Grup no estava inscrit en el registre d’associacions del mateix Govern Civil.
Immediatament, el dia 14 d’agost, es tornà a demanar el permís, aquest cop per part del PSAN. Signaven la petició dos membres del seu Comitè Executiu, Jordi Moners i Sinyol, del Prat, i Josep Huguet i Biosca, de Manresa.
La petició fou de nou rebutjada. Aquest cop el Govern Civil al·legà que havia estat presentada fora de termini.
Reunits d’urgència els secretariats general i locals s’acordà, malgrat tot, seguir amb els preparatius de la Marxa, donat que les traves burocràtiques no podien frenar un projecte tant necessari, que havia despertat tanta expectació i en el que hi havia tanta gent implicada. Si de cas, una assemblea a Castellar de N’Hug, el primer dia, decidiria si seguíem endavant.

A partit d’aquí, el ‘Diari de la Marxa del Llobregat’, escrit per Jordi Moners, explica, dia a dia, com va anar tot. Només afegir que, en la meva entrevista del 22 d’agost amb el governador civil de l’època, José Maria Belloch Puig, aquest, amb un aire més aviat paternalista, després d’esbroncar-me per organitzar mobilitzacions sense permís, acabà autoritzant la Marxa i, fins i tot, em donà un número de telèfon directe per si de cas teníem problemes (?). Suposo que algú el devia aconsellar bé ja que, d’haver-se mantingut la prohibició, encara ens haurien fet més propaganda.

Entre les diverses personalitats i col·lectius que van donar suport a la Marxa cal destacar, en lloc preferent, l’aleshores senador Lluís Maria Xirinacs. I en el terreny de la comunicació el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya (Santi Vilanova, Jaume Reixac, Xavier Garcia, Josep Català, etc.).

El 9 de setembre de 1978, en el context dels actes finals de la Marxa del Llobregat va tenir lloc al Prat de Llobregat la 2ª Assemblea dels Ecologistes Catalans, amb la participació de més de 25 grups. Com a cloenda de la Marxa, al capvespre es celebrà una festa a la desembocadura del riu, amb música, ball, fogueres i llançament simbòlic al mar d’una ampolla d’aigua neta recollida a les Fonts del Llobregat.

Deu anys després, el 1988, el Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat promogué la Segona Marxa del Llobregat, en constatar el poc que s’havia fet per tal de millorar l’estat de degradació del riu i el seu entorn.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en L'ERA SOLAR. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LA MARXA DEL LLOBREGAT

  1. Retroenllaç: 17 de setembre del 1976: ‘No al desviament’ – El blog d'en Bertran Cazorla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*