Caminada remullada

Aquest diumenge, la colla d’Amics dels GR va organitzar una caminada d’Arbúcies a Breda passant pel castell de Montsoriu, amb visita guiada a aquest recinte medieval.
L’aproximació des de Barcelona, amb tot de núvols negres cap al Montseny, ja feia preveure un dia passat per aigua. La realitat, tanmateix, fou bastant pitjor del què esperàvem. La pujada al castell, la visita i bona part de la baixada tingueren lloc sota una intensa pluja, barrejada a dalt de tot amb boira espessa. Malgrat les capelines, impermeables i, fins i tot, paraigües, vam quedar ben xops.
Però tot i així, va valer la pena anar-hi. L’encontre amb amics i amigues, l’entusiasme que va posar el guia del castell en les seves explicacions, el dinar final a Breda… ens van deixar molt bon record. Amb bon temps i bona visibilitat ha de ser una caminada fantàstica!

 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Caminada remullada

  1. Doris diu:

    Entro en el teu bloc i trobo la Caminada remullada. Casualment jo ahir també era a Arbúcies convidada per una amiga de la infantesa. Vaig veure gent, no gaire, amb capelines, potser éreu vosaltres  i, fins it tot, algú que deia que s´havia hagut de canviar els calçotets ( no crec pas que aquest en portés de capelina…). Nosaltres amb cotxe, el dia abans havíem anat a veure si trobàvem algun bolet, vàrem fer una volta, sortint d´Arbùcies i tornant-hi, per una pista forestal que pujant, pujant permetia trobar tots els estrats forestals. La fageda era impressionant, crec que en el punt óptim on el vermell i el groc fan una combinació fantàstica… Són els boscos mé spolits que conec. En fi, m´ha fet gràcia que coincidissim sense saber-ho en el mateix lloc i assabentar-me´n a través del teu bloc.
     Una abraçada