Espaldamaceta ens va posar la pell de gallina, ahir a La Sargantana, amb la seva proposta de veu i guitarra de nylon i cançons que van a l’estómac. No va faltar de res. Temes dels dos treballs editats amb Bankrobber, com les punyents Y ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos o No hay porque sufrir tanto tanto amor, i les noves cançons que aviat tindran forma de disc. També algunes versions: la impressionant The Partisan de Leonard Cohen, Mil millones de veces de Los Planetas i una curiosa Dona estrangera dels Manel. Tímid a estones, histriònic en els gestos i proper en les paraules, va quedar clar que a Espaldamaceta, amarg i profund, se l’ha de veure en directe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!