“Què n’esperem de la Capital de la Cultura Catalana?” aquesta era la pregunta de la taula rodona que La Sargantana ha organitzat pocs dies abans de l’obertura inicial de Badalona 2010. Hora i mitja d’explicacions, teories i suposicions que han deixat a molts amb ganes de parlar. Els ponents han exposat el seu punt de vista i alguns assistents s’han mossegat la llengua. La pregunta segueix sense resposta, i amb uns quants badalonins que intenten que aquesta capitalitat serveixi per mostrar Badalona a la resta del país.
Sense entrar en cites ni en personalitats, la taula rodona ha fet córrer les paraules, algunes de bones, d’altres reivindicatives, algunes de dolentes, d’altres d’il·lusionades i, fins i tot, alguna parada publicitària. Badalona Capital de la Cultura Catalana 2010 es presenta com una oportunitat per a la ciutat, sempre i quan se sàpiga aprofitar, però no serà la salvació de tots els problemes i mancances que viu Badalona. Els termes es confonen i determinats discursos també. I ha estat això, molt soroll per a no res…
Potser que no destinem tant els nostres esforços a realitzar tantes teories i passem més a l’acció.
(L’acte ha comptat amb la presència de Mateu Chalmeta, regidor de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultura, Xavier Tudela, president de la Capital de la Cultura Catalana, Ester Franquesa, filòloga, Anna Pruneda, presidenta del Círcol Catòlic, Judith Themis, artista, Silvestre Oliveras, director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!