14 de febrer de 2010
0 comentaris

Bikimel o la noia de les mil veus

Una tarda més de “diumenge concertat” i de descobriments musicals. Bikimel és ara per ara una de les màximes promeses del folk-rock de casa nostra i ho ha deixat ben clar a La Sargantana, oferint un recital de cançons acústiques i elèctriques.
Més enllà dels problemes del directe i dels lapsus temporals i espontànis, Bikimel ha demostrat que de música en sap i que compta amb una fantàstica veu amb la que juga constantment (fet que no tots les/els cantants saben fer). Cançons com L’Espantaocells, Plastik, Jònic o una fantàstica Cançó del Gitano s’han anat combinant amb d’altres versions i temes que no surten al seu disc. Un concert on l’acústic i l’elèctric s’han anat combinant sense quedar desequilibrat.
La Sargantana ha estat un dels primers locals d’escoltar l’Stat Jònic de Bikimel, el disc de debut d’una noia jove amb una veu meravellosa i coneixements musicals, una noia que compta amb aquella gràcia que si sap aprofitar la farà arribar lluny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!