“Maletes Perdudes” de Jordi Puntí ha estat una de les sorpreses més gratificants d’aquest 2010 i, evidentment, no podíem acabar l’any sense convidar-lo a sopar.
Jordi Puntí va arribar amb les maletes plenes d’anècdotes, d’històries que giren al voltant d’en Gabriel i els seus quatre fills en Christof, en Cristòfol, en Christophe i en Christopher.
Històries de camions, de xerrades entre amics, de idees que sorgeixen des de la vida quotidiana i que es transformen en matèria literària de primer ordre. Les percepcions, les indignacions i el per quès més bàsics van anar apareixent a la taula, mentre Puntí parlava i parlava. I és que Jordi Puntí és d’aquelles persones que tenen coses per explicar i els agrada explicar-les i a nosaltres escoltar-les.
A La Sargantana vam tenir la sort de poder obrir i remenar aquestes Maletes Perdudes, de la mateixa manera que Jordi Puntí aconstuma a remenar qualsevol calaix que trobi per trobar, segurament, l’inici d’una vida (real o ficticia). Les vam remenar i ara… haurem de tornar a passar les pàgines de Maletes Perdudes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!