L’esbart de lladres que governa el conjunt de l’Estat tenen la mà trencada de tant dur-se-la a butxaca, a la butxaca i a la porra i al fusell que no descansen uns i altres amb l’ànim de trencar caps i voluntats de resistència. M’agradaria aconhortar al jove Soler d’Ontinyent, dir-li que ha estat molt valent contant-nos-hi el què li va passar. Que no ha estat l’únic ni serà l’últim, la qual cosa no lleva un pèl de gravetat al fet. I li diria també que en un règim de llibertat política això potser, també li hauria passat però, sens dubte un polític responsable li cercaria les cuscanelles als malparits que li ho varen fer, i en tot cas, sempre hi hauria una fiscalia que vetlaria pel compliment deontològic d’uns servidors públics que s’hi guanyarien la vida amb la dignitat que ara no tenen.
Ara mateix acabe de saber que l’Octavi Masià del “verigüevo” tractarà la qüestió econòmica. Segur que ho farà amb molta més gràcia que no els analistes que et fan rodar el cap només imaginant les xifres que manegen. La cosa econòmica és important, molt important, massa sovint sembla com si ja no tocàrem de peus a terra, com si ens haguèssim convertit tots en uns malcriats que tot ho volen. I sí, ho hem de voler tot, però, conscients del que costa i de que mai més, hauríem d’estirar més el braç que la màniga. Ahir d’hora baixa feia un comentari a can Cucarella, ell punyent i encertat com sempre, assenyalava l’afronte que comporta el fitxatge per part d’Endesa de l’ex-ministra Salgado. Esta molt bé que treballe la dona, ho hauria de fer però, per reparar tot el mal que ella i els seus han fet durant tants anys, sense miraments amb tot el desvergonyiment del món. El meu comentari posava el dit a la nafra del dèficit en el sector energètic . Rebentarà més d’hora que tard i ens convé comprendre perquè ho farà. Un compte que creix negativament a raó d’entre quatre mil i cinc mil milions d’euros anuals, no hi ha Déu qui ho aguante. Com hem arribat aquest punt? aquesta és la qüestió!
Si hem decidit tornar el nostre alè espès treballant per reconquerir el que ens arrabassaren fa trecents anys, fem-ho amb trellat, amb veritat, fem de la nostra causa un arca de virtut, un buc de treball, un temple del seny, una escola de valents, llavor, graner i perpetuació de catalanitat. Itat què és bonic? som-hi doncs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!