Encara guarde un ansa de gerra decorada a l’estil provençal, amb ratlles vermelles sobre el fang cuit, trobada al mas del Cabanil. Aquest mas de la Pobla, hui gairebé assolat, té a la dreta de la porta un pou d’aigua fresquíssima que també és nomenat en la narració. Molts altres masos són també protagonistes en el marc d’una resistència titànica que negava la derrota, ja assolida, de la República pel Glorioso Movimiento Nacional. Les calamitats descrites són esgarrifoses i ajuden sens dubte a comprendre encara avui les moltes converses que sobre els maquis hom pot escoltar als locals socials d’aquells poblets.
Altra lectura molt recomanable que s’acaba en un parell de dies, és l’estrella amb cua d’en Girbal Jaume. Aquest gironí que ha recorregut la Ceca i la Meca i la vall d’Andorra en qüestió de terres de parla catalana, Mallorca i Alacant incloses. Gaudeix d’una riquesa de llenguatge fantàstica i obligarà a consultar de tant en tant l’Alcover i Moll. Ho fareu sense escarafalls perquè la llengua s’ampra amb una naturalitat lliure de qualsevol artifici. Enllaça magistralment dues històries, la d’en Maurici “l’idiota” de cal Taurons, enamorat de la filla dels moliners i la d’un fet que trasbalsarà la vida del veïnat, l’arribada d’una estrella amb cua. Allò dit, passareu una bona estona. Ara mateix continue amb la trilogia i m’he capbussat al llogaret d’Oratjol de la serra, us en parlaré si ve al cas, quan l’acabe.
Abans d’anar-me’n però, compartiré amb vosaltres el neguit que al veure el programa que tv3 passava ahir de nit, monarquia o república, em va corprendre. Potser seria més desitjable un president de república espanyola, vassall de partit espanyolista, PP o PSOE, posem per cas, què no un Borbó per molt Borbó que siga? Jo tinc dubtes i augmenta cada dia el desitj d’escampar el poll, d’aquest Estat que ens sobergueja de manera tan insultant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!