Ei! en serio, com pot parlar-se de la culpabilitat del neoliberalisme quan la legislació i l’intervencionisme no han deixat de créixer? Com pot desvincular-se l’acció del sistema financer de la dels governs quan els diners fiduciaris i les lleis que donen prerrogatives exclusives al primer es converteixen en un braç del segon? La corrupció no
Hi ha catalans al poble, hui mentre dinava he pogut escoltar el més bell parlar catalanesc, tot un goig. No s’hi prodiguen gaire per ací, poble petit i en un indret no gaire transitat. Treballen en la instalació del clavegueram de la nova depuradora. Cada quinze dies tornen d’on han vingut i mentre són aquí,
Santa Àgueda, la meua santa preferida d’hivern, una vespra deliciosa de cors i cançons, no per conegudes, mai prou escoltades. Si heu de viatjar qualque hivern al país dels bascos, feu coincidir el viatge en una vespra de santa Àgueda, quedareu boca badats, amb uns ulls com a plats. De bon matí i durant tot el dia sentireu els cors dels infants d’escola,
Hi ha un desert del qual poca gent en parla, no és ni el de les Palmes ni el del Sàhara, tampoc el secarral semidesèrtic d’allò que fou l’horta d’Alacant, torturada avui per l’especulació urbanística. Apuntem al desert ideològic que impera al terrer pairal, als nostres pobles, entre la nostra gent. Cada govern com aquell qui diu,
Fa l’efecte que el temporal ha passat, no s’albiren núvols baixos i bufa un vent gregal suau i gebrador. Sol passar amb el temps, que quant no ho esperes s’espolsa un encerrellada i ho posa tot cap per amunt, i altres vegades, aquests temporals anunciats a bombo i platerets, es queden en un no res.
No hi ha dubte, allò anomenat classe política és un bluf! i per tant les propostes que poden arribar a fer, no poden ésser altra cosa sinó, un més gran bluf! Parle ara de les declaracions en el marc del Fòrum Europa, fetes pel president dels socialistes a la comunitat autònoma vasca Jesus Egiguren. Digué aquest bon home,
Ahir volia fer un apunt i mirava de triar de què podria parlar. De vegades no cal encantar-s’hi massa perquè al final acabes amb el cap com un bombo. De matèria no en mancava, les ganes em fallaren. Ara estic acabant un llibre d’aquells que deixen rastre, memòries, de l’esperança a la desfeta 1936-1939. Quant
Fa uns quants anys, amunt i avall del passeig d’en Cervantes d’Alcoi em mortificava pensant que una ciutat conforme n’era la meua desperta i viva, no tenia encara un carrer una plaça un jardí dedicat a un literat de prestigi en la llengua que parlava nit i dia. Allò no era normal i ho atribuïa
Em sembla que fou ahir al telenotícies mig dia quan dos xicots ben vestits feien servir el baldóns de les portes del veïnat d’Edimburg demanant-los-hi opinió. Quina pregunta o de quina manera la formularien quan la propera tardor del 2014 siguen convocats al referèndum convocat pel Parlament Escocés. Seria, ja s’ha dit, un afegitó a
Hui no tenia previst entretindre’m però, s’ha posat a ploure i la feina quedarà per fer quan escampe. És hora de fer planters, estovar la terra tot fangant-la, adobant-la i molturant-la. Sembraré pebreres i pèsols, i aclariré també les cebes tendres i de tot l’any que vaig sembrar pel novembre. Haig de fer un marge