Carreró de les comèdies

Na Valora i jo

28 de febrer de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Semen retentum venenum est

Estic confús i no pare de rondinar sempre al voltant d’unes notícies aparegudes a la premsa escrita d’aquests darrers dies. Feien saber com de saludable resulta pel cor, el coit; Almenys el recomanen dues vegades al mes. Jo que sóc patidor de mena i he tingut un parell d’episodis desagradables relacionats amb el meu cor, vull fer el possible per estalviar-me un altre ensurt. Haig de confessar que em costà Déu i ajuda admetre una certa afecció cardíaca i en el moment de diagnosticar-me-la, em negava a prendre cap medicament indicat pel facultatiu. Jo em sentia com sempre, si això serveix com a disculpa. Una tal actitud davant la nova situació, em costà algun disgust al mateix hospital, per posar un exemple, quan em presentava el dia i l’hora de la convocatòria, per fer-me una prova de resistència, en dir-li a la infermera que no prenia medicaments tot esdevingué molt ràpidament, per fer-ho curt, diré que em despatxaren amb no gaires miraments. Amb el temps i la por al galop pel meu magí, arribà el convenciment que seria millor fer cas dels entesos tot i descartar alguns medicaments que em feien sentir malament. En constatar-ho, decidiria combatre el sucre amb estèvia i el col·lesterol amb sardines i aladrocs, de moment funciona, però ai las!, i la tensió i el ritme cardíac?, aquí no tinc més remei que prendrem pastilletes. L’efecte d’aquestes pastilletes el vaig notar de seguida, ja no trempava com abans, també és veritat que l’edat no deixa un segon per verd, però fins aqueix mateix moment jo funcionava com un rellotge. Ara he conegut un aforisme medieval gràcies al Tractatus de amore heroico de l’il·lustríssim Arnau de Vilanova i que ve a dir “semen retentum venenum est”. Bé, ja em veig en un carreró sense saber què fer. Deixe les pastilletes i mire de recuperar-hi el meu estat natural?, o potser segueixo amb elles, tot i el risc de no complir amb les recomanacions? No és cap broma, no ho penseu, Existeix, pel que fa a la malaltia d’amor, una doble causa: fisiològica i psicològica. La causa fisiològica n’és l’excés de líquid seminal que resulta d’un excés de sang, sobreabundància nociva que cal eliminar a través del coit. L’excés d’humors càlids, sembla que afecten la respiració cordial i impedeix que els pulmons refreden correctament el cor. De les causes psicològiques n’he de fer un estudi més aprofundit, només dir que presenta el cervell dividit en tres cambres o cèl·lules, seu dels cinc sentits interns gràcies als quals fem possible la percepció, la valoració de la percepció i la memòria de les coses. La batalla que lliure intrèpid i a tota ultrança, s’esdevé quan constato que de percepció i valoració vaig sobrant, de memòria, cosa de no dir, però, falle lamentablement en la disposició. Un problema i ben gros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!