Carreró de les comèdies

Na Valora i jo

21 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Pensant en Tolosa em ve al cap un infern.

Massa temps sense picar una lletra, no és què no hi haja res a dir, és senzillament mandra. Tinc al cap l’últim apunt que m’hauria agradat fer però, en Jaume Barberà al programa Singulars me’l va fer innecessari. En l’entrevista que li feu al senyor Santiago Carbó, fou clar, claríssim. Potser estem desmotivats o potser tenim altres coses al cap però, hi ha quelcom fora de dubte, només al món de la política existeix la paradoxa de persistir en allò demostrat que no funciona. No em ve ara al cap, ninguna altra matèria susceptible d’esser comparada amb la funcionalitat instrumental de la política.  En J. Renyer té la culpa d’haver anat jo  a escorcollar-hi què hi havia d’en Robert Brasillach a la xarxa i m’ha colpit aquesta lletra seua ” Si vols trobar justícia en aquest món democràtic, suïcida’t” o bé aquesta altra “Per a viure avui, cal saber-se riure de l’estúpida realitat” El posaren d’esquena al paretó i l’afusellaren per col.laborador amb els nazis. S’hi plany en Jaume de la banalització del nazisme i persisteix en adobar la llavor de l’odi sionista. És molt hàbil aquest senyor, tan hàbil, que potser et farà veure el blanc negre o potser el negre blanc. Et posa un enllaç al seu apunt, vas a llegir-te’l i te’n adones que la interpretació que fa resulta singularíssima. 


Llegiu-li l’apunt que ha fet amb motiu dels crims de Tolosa del Llenguadoc. Comença referint-se a un article d’en David Grossman i acaba fent pagar els disbarats sionistes als qui justament protesten per denunciar-los, els tardo-comunistes i els solidaris internacionalistes que diu ell. Un fenomen, prolífic i digne d’estudi. S’hi mostra d’allò més estranyat que els àrabs no es conformen amb la solució cristiana dels cas jueu i la culpa de tot plegat, la tenim els qui no exigim l’autèntica democràcia occidental als països àrabs. Sense dir-ho d’una manera clara, no sembla assarar-se de la possibilitat d’un atac de l’Estat d’Israel a l’Estat Iranià, seria sembla ser, el preu de la seguretat. Tot el demés, li la bufa, ni ho comenta, ni li importa, i aquest si que n’és un afer digne d’atenció.

Com deia aquell, “No sabem què passa i això mateix ens passa” Atacaran Iran?
Del mes de gener del 2011 ençà, no paren d’artigar el terreny on volen sembrar
el vist i plau de l’opinió pública occidental i això, no cal dir-ho, fa por. No les tenen totes, hi ha veus discordants. La CIA creu que Iran no ha fet avenços suficients en matèria nuclear i encara és lluny d’assolir la bomba, per altra banda, només trenta dos senadors dels cent que hi ha a la cambra americana, volen pressa per fixar-hi l’hora d’intervenir a Iran. El General en Cap de l’Estat Major nord americà Martin Dempsey, és encara la mumerota del lobby jueu-nordamericà però, per contra, li va al darrere en Norton Schwartz comandant de la força aèria i bel.licista a més no poder.

Jo tremole d’ençà que el set de febrer passat hom feu saber que els indis i xinesos cerquen pel món subministrament de petroli alternatiu al ofert per Iran i tinc el ventre fluix des que el vint i cinc del mateix mes, en Leon Panetta, secretari de defensa USA digué ” És fàcil que Israel ataque tot i que no crec que els iranians hagin pres cap decisió envers la fabricació d’artefactes nuclears”

Tot aquest planter de declaracions fan del moment actual un risc de confrontació bèl.lica de consideració. No cal dir allò que comportaria per als europeus el tall d’aixeta petroliera. Seria l’enfonsament definitiu de llur moneda, l’atzucac al qual tiris i troians ens haurien conduït sense adonar-nos-en, mesells i arrepapats, veient com quatre fanàtics religiosos lliuren combat a tota ultrança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!