SAÓ
col.lectiu de reflexió rural
Els dies 3 i 4 d’abril es va tenir lloc a Colònia (Alemanya) la conferència anual sobre temes rurals de la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Sota el tema «Subministrament de serveis innovadors: aprofitant els reptes de les zones rurals » aproximadament 400 experts van discutir experiències i propostes relatives a la millora de l’accés als serveis per la població de les zones rurals.
Us presentem un resum de les conclusions de la conferència com a document de debat i reflexió.
En la conferència es va partir de la hipòtesi de què un millor accés als serveis afavoreix la participació de les zones rurals en el desenvolupament global dels països i garanteix els drets de la ciutadania. Emperò, el subministrament d’aquests serveis comporta una sèrie de reptes que obliguen a buscar solucions innovadores i coordinar les iniciatives que actualment es realitzen sota una òptica sectorial.
Es va estructura en sis sessions. Es van dedicar sessions monogràfiques als serveis de formació; serveis sanitaris; noves tecnologies de la comunicació i els transports; i serveis financers i a les empreses. En cada un dels temes es va fer una panoràmica general seguida de l’exposició d’experiències, projectes i plans a diversos països. La última sessió es va dedicar a les conclusions i a elaborar un marc a on es plantegin les accions del futur.
Comentarem breument les conclusions que poden ser més rellevants i més innovadores. Els textos de les presentacions estaran disponibles en breu a la pàgina web de la conferència.
La primera conclusió i la més àmpliament acceptada fa referència a la complexitat del món rural i a la dificultat de fer actuacions uniformes valides per tothom. La combinació més adient en el subministrament dels serveis ve condicionada pels diferents tipus d’entorns rurals.
En segon lloc s’assenyalà la necessitat d’equilibrar eficiència i equitat. Els costos, l’eficàcia, l’eficiència, els efectes d’arrossegament s’han de confrontar als objectius socials, a la cobertura geogràfica i als estàndards mínims. Com es ben sabut aquest equilibri no és fàcil i és necessari buscar solucions innovadores i no esperar que les receptes urbanes serveixin per al món rural.
En tercer lloc s’emfatitzà la necessitat de restar importància a les actuacions a l’àmbit de les infraestructures de transport com a eix de la millora dels entorns rurals. Ja fa alguns anys que la Comissió Europea insisteix amb els millors resultats que s’obtenen en zones poc desenvolupades implementant polítiques de recolzament a la recerca i desenvolupament o a les empreses i no pas a les carreteres. Aquest punt és acceptat pels representants dels països i de les zones més pròsperes de la OCDE, però la resta manifesta reticències ja que els seus dèficits en aquest aspecte són encara molt significatius.
En quart lloc es va assenyalar la necessitat d’avaluar les polítiques de serveis en termes de beneficis i no solament en termes de costos. Des d’una òptica limitada als costos resulta difícil justificar certes actuacions. Cal a més a més remarcar que els beneficis no són solament per a la població rural sinó que tenen impactes positius pel conjunt de la població i afavoreixen el diàleg urbà-rural.
En cinquè lloc s’introduí la importància de la dimensió temporal en les actuacions de la política rural. El moment en que es realitzen les accions és fonamental per aconseguir el seu èxit. El món evoluciona ràpidament i el cost de no posar-se al dia és molt alt. Una zona marginada de l’accessibilitat a les noves tecnologies de la comunicació durant mesos o anys pot ser condemnada a un retràs que exigirà anys per a ser corregit.
Per últim, s’incorpora com un element fonamental del marc futur de la política rural la necessitat de defensar la incorporació del “rural proofing” en la definició de totes les intervencions públiques. A la pròpia conferència es remarca la necessitat de clarificar aquest terme i fins i tot es proposa buscar algun terme més comprensible. Al meu entendre amb el concepte del “rural proofing” es pretén que la dimensió rural deixi de ser patrimoni de polítiques de nínxol o limitades (per exemple Programa Leader) per ser inclosa dins de les grans polítiques. Que la dimensió rural deixi d’emfatitzar merament els factors d’èxit per ser orientada de forma normativa. Dit d’un altra manera, la ruralitat ha de ser inclosa de forma transversal en la definició de totes les polítiques al igual que avui s’inclou la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, etc.
En síntesi, a la conferencia es manifesta el desig de què la política rural s’escrigui en el futur en majúscules.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’han agradat molt les conclusions de l’ùltima conferència de l’OCDE, m’apunto a la darrera conclusió que em sembla definitiva. I ara vull fer la gran pregunta: que podem fer a Catalunya perquè la ruralitat s’inclogui de forma transversal a l’hora de definir totes les polítiques?
Potser m’he passat amb la pregunta, però si algú te una idea m’agradaria sentir-la.