Em sembla un article molt aclaridor. especialment ara, quan les companyies esmentades, fan ofertes que s’assemblen a cants de sirena als consumidors urbans. Sempre és bo saben amb qui i per què ens juguem la partida.
Fa temps, que són setmanes, mesos, i fins i tot anys, que arriben notícies contradictòries i confuses pel que fa el sector elèctric.
Cal entendre que són les convulsions prèvies a un canvi de cicle i, potser, la millor manera d’entendre la situació i poder tenir una posició crítica és parlar d’allò que està passant i d’allò que no, que encara és més sagnant.
Quan els països europeus van afrontar la liberalització del sector, tots van exigir la separació jurídica i funcional per a les empreses que tenien, al mateix temps, activitat de generació, de distribució i de comercialització. Als Països Baixos, a més a més, no van acceptar els grups empresarials que tinguessin presència en més d’una activitat, el que s’ha demostrat que va ser un gran encert. Això no va passar en molts altres països, entre ells Espanya, on hi ha cinc grups empresarials que són els principals jugadors en totes i cada una de les tres activitats. Es podria haver tingut en compte una limitació de quota de mercat per evitar els mals derivats de l’existència d’un oligopoli.
En tots els àmbits de la vida, els ciutadans estan prenent protagonisme, volent decidir per ells mateixos en àrees on tot venia donat i predeterminat pels governs, les institucions i les grans empreses. Això també afecta a l’energia, i el consumidor també es vol convertir en productor i decidir tant l’origen com el preu que paga per l’energia.
Comencem per allò que està passant. El Govern Central està acorralat entre dos fronts. D’una banda té el dèficit de tarifa, que correspon a compromisos econòmics contrets amb les cinc grans empreses generadores d’electricitat, tot i que actuen en règim de lliure mercat i, d’un altra, de les cinc grans empreses distribuïdores, que no accepten reduccions en la seva retribució, en els seus ingressos, que determina el govern, donat que actuen en un mercat regulat. Aquesta guerra no declarada ja ha tingut diversos impactes negatius en la ciutadania.
Per començar, ja és vigent una nova Llei del Sector Elèctric, que redueix, sinó fa desaparèixer, tota la autonomia Municipal i Autonòmica pel que fa decisions d’inversió en infraestructures elèctriques, i que dona peu a diversos Reial Decrets Llei com el d’autoconsum, que en nom del dèficit de tarifa posa tota mena de traves econòmiques al desenvolupament de la generació distribuïda i bloqueja, per tant, tota la indústria que es podria crear al seu voltant.
La última esbatussada l’ha iniciat el Ministerio, amb l’esborrany de Real Decreto de data deu de febrer de 2014, que estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris pel petit consumidor (PVPC), i les corresponents declaracions del Ministro Soria, volent explicar el seu contingut. Es tracta del que en algun diari han explicat com la facturació per segons.
Llegint l’esborrany cal tenir en compte les següents consideracions, que comentem en cada cas:
– Les distribuïdores elèctriques tenen un cert nombre de comptador intel·ligents instal·lats, però consta que molt pocs tenen solucionat el sistema de telecomunicacions.
Cal dir, per tant, que si no hi ha telecomunicacions, les funcionalitats del comptador intel·ligent, pel que fa la lectura de consum, són idèntiques a les del comptador electromagnètic tradicional
– Els consumidors tindran dret a preus horaris segons la negociació del pool.
El preu horari del pool es pot segui a www.omie.es. Es negocia hora a hora, fins a 24 hores abans, però es pot renegociar en franges de quatre hores al llarg del mateix dia.
– Si el comptador no pot proporcionar informació de consum horari, s’aplicaran perfilats
Es coneix com a perfilat aplicar el consum mensual o bimensual a la corba estàndard de consum nacional. Els perfilats mensuals es publiquen el dia 5 de cada mes. És a dir que un usuari que modifiqui els seus patrons de comportament, per consumir en les hores on el preu és més baix, no ho notarà en la factura perquè se li aplicarà una corba estàndard.
– Les comercialitzadores hauran d’oferir un preu fix anual, que en tant que representa una garantia, serà més car.
Aquesta afirmació del Ministro Soria és totalment transparent.
A efectes pràctics, podem entendre que els consumidors amb menys de 10kW de potència contractada, que fins ara gaudien d’un preu fix trimestral, passaran directament al mercat lliure amb l’increment de preu que això comporta.
Des de Iberdrola van anunciar que la seva empresa distribuïdora reduirà les inversions a Espanya, com a resposta a la reducció de la retribució decidida pel Gobierno. El sistema, és a dir tots els ciutadans, tenim un deute amb l’empresa de generació d’aquest mateix grup empresarial, pel dèficit de tarifa. El Gobierno, amb l’esborrany de Real Decreto abans esmentat, anuncia un canvi en el sistema de facturació que perjudicarà la tresoreria de la corresponent empresa comercialitzadora, al mateix temps que l’obligarà a incórrer en uns importants costos pel canvi informàtic. Aquesta narració és reproduïble per a qualsevol de les cinc grans empreses.
Estem davant, per tant, d’una confrontació on tots els involucrats veuen que hi ha moviments de canvi, però ningú vol perdre el seu statu quo, tant per raons estrictament econòmiques, com pel canvi que representa en l’estructura i la distribució del poder. A més a més, s’ha despertat el monstre: els ciutadans.
Per acabar, plantegem-nos què és el que no està passant.
Ningú parla de model energètic ni d’estratègia energètica, ni a curt, ni a mitjà, i molt menys a llarg termini.
Les decisions que es prenguin ara, pel que fa el model energètic del futur, condicionaran la competitivitat de les empreses i l’economia de les famílies i per tant el futur, en sentit ampli, del país.
Els costos energètics del transport per carretera i de la distribució d’aigua, i per tant dels aliments, són molt elevats. La indústria i els serveis són consumidors intensius d’energia. Els centres de procés de dades, per l’escalfament que provoquen els processadors, necessiten importants recursos energètics per funcionar. Una economia dependent de les importacions de productes energètics serà captiva de decisions d’altres, i per tant cap govern pot ser indiferent a la planificació energètica, amb l’obligació de posar per davant el futur del país i la seva gent.
Un Ministre pot desitjar jubilar-se al Consell d’Administració d’una empresa elèctrica o de telecomunicacions. Els ciutadans poden desitjar produir electricitat amb plaques solars o amb un generador minieòlic a la teulada de casa seva. Aquesta és la partida
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!