Pere-Enric Barreda

El passat 22 de maig va fer 800 anys que Pere I el Catòlic, pare de Jaume I, va prometre a l’Orde del Temple que li donaria el Castell de Culla, amb uns límits molt extensos. Ja sabem que, com no va ser conquistat fins vint anys després per Balasc d’Alagó, la promesa va perdre el seu valor i Jaume I li’l va donar l’any 1235 al noble aragonés.
 

Però la Història dóna moltes voltes, i el nét de Balasc, Guillem d’Anglesola, va haver de vendre tota la Setena, ja sense Vilafranca, a l’Orde del Temple l’any 1303, noranta anys després de la promesa que no es va arribar a complir. Així, els Templers van haver de pagar molts diners per allò que els hauria eixit debades si ho hagueren conquistat a temps. I, a més, poc els va durar aquella compra, perquè quatre anys després Jaume II els va confiscar totes les propietats, i el Castell de Culla, com totes les possessions valencianes del Temple, passaria a la nova Orde de Montesa.

Moltes vegades s’ha especulat sobre una especial fixació dels Templers en la nostra comarca, però l’únic motiu a tenir en compte és la continuïtat amb els dominis aragonesos dels castells de Cantavella i Castellot, ocupats ja feia una quinzena d’anys. Per davant d’ells quedaven els de Culla i Morella, però enmig van existir temporalment petites fortificacions de frontera com el Castell (Atzeneta), el Boi (Vistabella), el Mall (Mosquerola, abans Vilafranca), o Corbó (Benassal).

El segon i el tercer paren a mans de cavallers guerrers: l’any 1203, el comte Pere I donava el castell del Boi a Arnau Palatzí, amb una ampla delimitació que comprenia els actuals termes de Vistabella, Atzeneta i Benafigos, i a més part dels de les Useres, el Port de Mingalvo i Mosquerola. I l’any següent era Gastó de Castellot qui rebia el castell del Mall, amb l’actual terme de Vilafranca, part del de Mosquerola i potser del de Benassal. No sabem quant de temps van durar estos dominis, però les delimitacions van continuar vigents en incloure’ls dins del castell de Culla.

Estes donacions es tradueixen al meu llibre Les Cartes de Població del Maestrat (Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat, 2010), per això ara només estudiarem la donació de 1213. Segurament n’hi hauria còpia a l’Arxiu Municipal de Culla, o bé al de la Setena, però no ha arribat als nostres dies. També n’hi havia a l’Arxiu Municipal d’Atzeneta, segons l’inventari practicat per Lluís Revest abans de la guerra, però es va perdre. Igualment estava a l’Arxiu Municipal de Sant Mateu, un pergamí ara desaparegut però que va copiar l’arxiver Manuel Ferrandis Irles i el va publicar per primera vegada al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, amb el número 29 de la col·lecció de Cartes Pobles, l’any 1930, entre les pàgines 355 i 357. A més se’n conserven còpies a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, procedents dels fons de l’Orde de Montesa, a l’Arxiu del Regne de València (caixa 2355-56), i una altra de 1319 a l’Arxiu Reial de Barcelona.

No s’ha traduït encara íntegrament, només mossèn Puig va fer per una primera versió dels límits al castellà, publicada el 1956, seguida per les de mossèn Jesús Miralles el 1983 i la meua coetània. I és que, de tot el contingut, el més interessant són els amplíssims límits que el comte li dóna al districte del Castell de Culla, incloent els del Boi i el Mall, ja delimitats, que comprenien els termes d’Atzeneta, Vistabella, Benafigos, Vilafranca, i part dels de les Useres, Mosquerola i el Port de Mingalvo.
 

En resum, el document s’escriu a Lleida, on s’ajunten el comte de Barcelona  i el mestre del Temple, fra Guillem Cadell. Comença amb formulismes sobre les donacions, que “provénen de Déu i paren per mans del rei als beneficiaris que ho mereixen”. En concret, diu el comte que espera “que amb el seu treball molts llocs ara a mans dels musulmans i dedicats als ídols, passen al culte cristià a Déu”. Com es pot veure, la principal finalitat de la conquesta era religiosa, perquè la donació seria efectiva “tan aviat com Déu ens el done a mans dels cristians”.
 

El que més interessa, repetixc, és la delimitació posterior del districte del castell, molt més gran que els actuals termes dels pobles de la Setena. Comença així:

– 1) cap a Cantavella, on arriba fins al Riu de les Truites (perquè comprenia tot el terme de Vilafranca);

– 2) cap a l’altra part, tota l’extensió del Campello Sec cap a Ares (zona del mas d’en Riello fins a la Font de la Mola, també terme de Vilafranca),

– 3) i tot el lloc anomenat Avinançal, amb la roca de Corbó dins (tot el terme de Benassal i el castell de Corbó);

– 4) cap a l’altra part arriba fins a les Coves de Bèrig (l’actual Serra d’en Galceran, sense passar a l’altra part de la Rambla Carbonera; no parla del Castell de les Coves),

– 5) i “tal com s’escampa i ix al coll dels Enforcats” (els enforcats o forcalls és la unió de la Rambla Carbonera i el Riu de Montlleó per tal de formar la Rambla de la Viuda), Aquí, segons va dir mossèn Jesús Miralles, una part de l’actual terme de les Useres era d’Atzeneta. Ho confirma la donació del Boi “fins al coll dels Forcats, i fins a la foç del Camp d’Atzeneta i les Useres”

– 6) i d’altra part fins a Xodos (que queda fora, mentre queda a dins el Castell d’Atzeneta), i d’allí a Penya Golosa (el seu capoll és terme de Vistabella, per tant de la Setena de Culla), 

– 7) (i d’allí al naixement del Riu Sec = de Montlleó), amb tot el camp d’Arzeda dins, tal com el parteix el Riu Sec (aquí es parla d’una llenca dels actuals termes del Port de Mingalbo i de Mosquerola que en aquell moment era del de Vistabella, des de dit naixement del Montlleó fins al castell del Mall).

– 8) i quedant a dins també Montllat (els Montllats de Vilafranca, no el de Culla), s’escampa i ix a la font del Riu de les Truites (ara terme de Mosquerola). Esta delimitació entre Penyagolosa i la font del Riu de les Truites es veu molt més detallada a les cartes de població del Riu de les Truites de 1239 i de Vistabella de 1251, traduïdes també al meu llibre.

Per posar-ho tot de forma gràfica, incloem al final el mapa elaborat per mossèn Jesús Miralles (1994), basant-se en un de meu de 1984. Val a dir que hi ha una altra versió d’estos límits per Vicent Forcada que no s’ajusta en absolut a la veritat: desconeix les delimitacions aragoneses, les del Boi i el Mall, i acaba fent hipòtesis sense cap fonament documental.

Dins del document, a més, també són interessants les condicions econòmiques i socials de la donació al Temple, que resumim: totes les rendes produïdes, els habitants cristians, musulmans i jueus, els imposts de tota mena, la justícia i penes, l’aigua i conduccions, pous, basses, molins, forns, els boscas amb la fusta i llenya, pastures i herba, coves i pedres.
 

També els dóna les mesquites, que en arribar la conquesta passarien a esglésies (tret de la del Molinell), i les seues finques. També cobrarien les rendes eclesiàstiques del delme i primícia, i altres que no pertanyen al bisbe (de Tortosa). En resum, la donació és total, perquè el rei no es reserva cap dret, sinó que tot el domini i propietat passa a l’orde del Temple. D’igual manera es comportaria Jaume I amb Balasc d’Alagó anys després.
 

La garantia del document la donen el notari comtal, Ferrer, i el seu escrivent, Bonanat, que va escriure el document original. Per desgràcia, l’original s’ha perdut, i només es coneixen còpies, on alguna paraula, sobretot els topònims, poden estar mal escrits.
 

El signen Pere I, com a rei d’Aragó i comte de Barcelona, i en són testimonis el senyor Nunó Sanç del Rosselló, els nobles Guillem de Cervera, Hug de Torroja, Ramon de Montcada, Guillem Ramon el senescal, Gombau de Ribelles, Guillem d’Aguiló, Ramon Gauceran de Pinós, Ramon de Cervera el jove, Ramon de Ribelles, Ramon de Castellvell, Pero Ahones, Assalit de Gúdal, i Pero Pardo, comte de Luna. Tret dels tres últims, la resta són catalans, i en part relacionats amb l’Orde del Temple, que sempre va demostrar interés per les nostres terres.

Com he dit abans, el domini dels Alagó i Anglesola sobre el Castell de Culla va durar fins a 1303, perquè el 27 de març el nét de Balasc, Guillem d’Anglesola, va vendre tot el districte, sense el terme de Vilafranca (ni el del Mall), al mestre del Temple, Berenguer de Cardona, per vint-i-cinc mil lliures valencianes, o mig milió de sous. El rei del moment, Jaume II, nét de Jaume I, en va avalar la venda.

Només d’aquesta manera, pagant molts diners, i molts anys després, va arribar a dominar el Temple sobre Culla. Però per molt poc temps: en trobaran més informació al treball d’Eugeni Díaz Manteca publicat als llibres del 750 Aniversari de la Carta de Població de Culla. I tot sense que hi hagués pel mig cap interès màgic ni esotèric: això són coses de pamflets indocumentats.

Publicat al Programa de Festes de 2013 de Culla, i també al d’Atzeneta del Maestrat.
 

Bibliografia:

– Ferran ARASA (1991), “El poblament medieval pre?cristià en la comarca dels Ports segons la documentació», Miscel·lània dedicada a la memòria de Mossèn Manuel Milián Boix, Morella, Amics de Morella i Comarca, 83?102.

– Pere-Enric BARREDA (1988), “Balasc d’Alagó, conquistador de Culla (1231?1233)”, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo 23, 11?19.

= (1988a), La Carta de Població de Benassal (1239), Benassal, Ajuntament.

= (1991), “Els Alagó, senyors de Vilafranca”, Miscel·lània dedicada a la memòria de Mossèn Manuel Milián Boix, Morella, Amics de Morella i Comarca, 103-126.

= (1993), “Un antic document cristià del Castell de Culla: la donació del Mall (1204)”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) 69, 211?217.

= (1998-99), “Paleotoponímia de Benassal, la Tinença de Culla i Ares”, Estudis Castellonencs 8, 667-725.

– Eugeni DÍAZ MANTECA (1994), “La venda del castell de Culla al Temple: un procés llarg i dificultós (1303-1388)”, Imatge de Culla, Culla, Comissió 750 Aniversari, vol. II, 451-481.

– Maria Luisa LEDESMA (1991), Cartas de población del Reino de Aragón en los siglos medievales, Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

– Jesús MIRALLES (1983), “El Castell de Culla”, BSCC 59, 237-241; recopilat a Benassal 1 (1988), 827-829; i a Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra, Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat (2011, núm. 24), 191-194.

= (1994), “La concòrdia de Meanes entre Culla i Atzeneta, 4 d’octubre de 1520”, Imatge de Culla, Culla, Comissió 750 Aniversari, vol. II, 507-519, esp. 511; recopilat a Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra, Benicarló, Centre d’Estudis del Maestrat (2011, núm. 62), 366-378, esp. 367.

– Joan PUIG (1950), “Correspondencia de algunos nombres de lindes del término de Villafranca del Cid, BSCC 26, 10?14.