Si l’estimat Vázquez Montalbán va patentar la frase: “Contra Franco vivíamos mejor”; potser algun periodista espanyol, nostàlgic, tindrà la idea de patentar la frase: “Contra Catalunya vivíamos mejor”. Si Franco representava l’enemic per les persones que somiaven amb la democràcia (fos en la clandestinitat o a casa seva), Catalunya ha representat sempre l’enemic històric del nacionalisme espanyol. I quan parlo de nacionalisme espanyol parlo de tot el que representat l’estat espanyol.
El conflicte va prenent forma de solució. Comença a ser una cosa definitiva. El temps es va accelerant a mesura que les reaccions judicials de l’estat espanyol es van intensificant. Durant tot aquest temps històric, el conflicte s’ha anat patint de forma diària. Els ciutadans ho han patit a través dels serveis públics, a través de l’espoli fiscal, de les baixes inversions públiques de l’estat a Catalunya. Els ciutadans també han patit les accions contra la llengua catalana, dissenyades i planificades per l’estat. En l’àmbit informatiu, epidèrmic i emocional, el conflicte s’ha situat bàsicament en les opinions dels polítics o periodistes espanyols, en polèmiques de tota categoria, en desqualificacions, o bé en actes i campanyes de boicot contra productes catalans que han fomentat més opinions i més polèmiques. En tot cas, el conflicte s’ha anat postulant com si fos un simulacre.
El judici del 9-N és una reacció més. És un judici contra un simulacre, contra un procés participatiu sense efectes reals. De fet, encara no ha passat res. El procés segueix sent un moviment social i polític que sembla que sí i després sembla que no. Intento veure la realitat i no les meves opinions. Seria una vida molt fanàtica veure les meves opinions pels carrers de la meva ciutat. És evident que el conflicte ha augmentat aquestes últimes setmanes amb el judici del 9-N i els tràmits judicials contra Carme Forcadell i els membres de la mesa del Parlament. El conflicte s’ha intensificat, però no ha passat res més.
Ens agradi o no, Rajoy i tot l’aparell mediàtic, judicial i legislatiu de l’estat espanyol, han superat amb èxit les estratègies del moviment independentista. Temps hi haurà d’analitzar els errors del procés. Errors d’adolescència, errors de partit.
Amb l’anunci del referèndum començaran a passar coses de veritat, coses imprevistes, coses que ningú havia cregut que fossin possible. Fins i tot podran suspendre l’Autonomia o inhabilitar polítics catalans, però quan passen coses, de veritat, les coses no es poden planificar. Quan es produeixen canvis, sempre hi ha factors desconeguts que ho acceleren tot. L’estat espanyol ens ho demostra cada dia. No tenen por, però no tenen tancs. No tenen democràcia, però tenen jutges. No tenen roses, però tenen televisions i diaris. No tenen res, però tenen un estat. No tenen gavines damunt el mar, però es podran ofegar. La història no els perdonarà.
Santi Borrell
Poeta
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!