Els Ponts de Sant Boi

Aquest títol no és invenció meva, sinó el lapsus d’una persona qui va provocar aquesta afortunada troballa. Van ser els nervis i l’emoció de trobar-se enmig del daltabaix que han patit els títols emesos per empreses i bancs aquestos darrers mesos. Tothom té algun conegut o familiar que s’ha trobat amb la depreciació del valor d’aquestos bons, anomenats convertibles. Com que donaven un millor interès que els dipòsits a plaç, molta gent no preguntava gaire.

Així és que per una mica d’avarícia d’uns que volien i d’altres que els oferien, sense tenir en compte unes petites normes de precaució, com per exemple, la diversificació. Aquest cas és semblant al dels menyscaptes ocasionats pel mercat immobiliari, i el globus s’ha desunflat també, tot i que no en la mateixa proporció, cal dir-ho. De fet, s’ha posat a preu de mercat el valor artificial que tenien aquestes empreses a nivell internacional: fossin bans, caixes o industrials, la depreciació del nominal és la seva conseqüència. Com és que no es van fer manifestacions multitudinàries quan els interessos hipotecaris baixaven i el preu dels pisos pujaven, com és que els espanyols no sospitaven res quan algú s’omplia la boca amb “España va bien”? Tots els espanyols tenien part en el repartiment del botí o de la bicoca?

Els símptomes d’aquesta crisi financera es feien evidents fa mesos, i després de la depreciació immobiliària, era normal que més tard o d’hora es veiés en els balanços, no només de les empreses, sinó també dels particulars. Per a molts ha estat una bona patacada, per a uns quants que han tingut nas, un bon ensurt només. Doncs s’han donat casos d’informació privilegiada.

És deplorable també el paper dels mitjans de comunicació en tot aquest afer, tant els generals com els d’informació econòmica especialitzada: l’ordre de la Comisión Nacional del Mercado de Valores es va publicar al mes d’octubre, i fins al desembre no va arribar l’impacte al gran públic. Després encara feia més vergonya veure com es focalitzava l’afer en una sola entitat financera, quan totes les entitats hi estaven implicades. El mal ja estava fet: l’abús ha provocat la pèrdua de confiança, i es buscava un cap de turc, o més aviat, el mur on plorar.

Els taurons ja s’estan preparant per recollir el seu botí: com que aquestos títols es convertiran una part en obligacions, i altra part en accions, molts es freguen les mans. Les obligacions no deixen de ser una bona alternativa, tenint en compte que també passen a cotitzar al mercat lliure. Pitjor ho tindran aquelles persones que veuran tot convertit en accions cotitzades a borsa, hi ha entitats que canvien el cent per cent en accions!. Algun intermediari financer, conegut com a “broker”- en anglès “trencador”?- s’ha dedicat a escriure un article en un diari català recent oferint tota la seva comprensió per als afectats de les participacions. Un famós broker que es dedica a fer d'”iron man” en son temps lliure, però al qual se li veu el llautó: està comptant quantes accions d’aquestes ell farà cotitzar per a cobrar les seves bones comissions! Què lluny queda tot d’aquelles paraules del Josep Moragues, fundador de la Caixa, que repetia sovint en la seva feina: “primer la gent, segon la gent… i després la gent”!