Els Ponts de Sant Boi

Aquesta setmana he pogut comprar a la botiga unes mongetes faccioses. Són una varietat de mongeta tendra que presenta unes franges vermelles característiques, i que aniran molt bé per fer verdura. Típiques del mes de setembre, i que criden l’atenció pel color i gust distintiu, així com pel seu nom. De seguida et vé al cap la idea que sigui una verdura de tipus polític, per allò de facció, que dintre del seu camp, no terrenal sinó semàntic, ens acosta al fascio i el feixisme.
Aprofitant l’avinentesa, tot i que agafada per la tavella, faré esment de les notícies que parlen de la presentació de la plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Sant Boi de Llobregat. Va ser un acte que va aplegar força gent, de diferents partits polítics, i sensibilitats d’esquerres. D’entrada sempre és positiu que la gent s’aplegui per defensar uns determinats interessos, fins i tot de signe oposat. Però no vull deixar d’exposar unes reflexions que se m’han acudit.
El plantejament polític parteix de la constatació de l’avenç de les idees d’ultradreta entre la població. I per això, es vol lluitar contra elles amb aquesta plataforma. Tenint en compte que és una organització de tipus reactiu, que anirà a remolc de les accions de l’altre extrem. Caldria pensar per què la nostra societat està anant cap als extrems, que es sobreposa al conflicte popular envers l’estat espanyol?

Em sap greu dir que la idea d’una Unitat contra el Feixisme ens retorna a temps passats, i recula a situacions pretèrites, amb el lema de “No pasaran!” que es van demostrar ineficaces davant les lluites partidistes internes. La recuperació de la memòria històrica precisament hauria de servir precisament per no repetir els errors del passat. El fet d’assenyalar la lluna és bona per posar atenció en ella, i no en la punta del dit acusador.
O parlem també de la diferència entre la causa i la conseqüència, de la qual podem deduir el remei necessari per a la malaltia que acompanya aquest final agònic de la Transición Española. Cal tenir ben clar que l’increment del feixisme és el símptoma d’aquesta malaltia, com la febre que assenyala un problema, i del qual hem de buscar la seva causa física i mental.
Les causes rauen precisament en la manca de democràcia real, en un despotisme il.lustrat que ha governat durant molt anys, vivint de rendes. Doncs precisament ha aviciat als seus ciutadans i votants amb promeses demagògiques, donant-los la raó que els mateixos ciutadans han volgut sentir: fossin afalacs, o riqueses materials, tant li fa. El mal que ha fet el sistema de partits polítics, especialment del control per part dels aparells polítics o menjadores, que han escampat el caciquisme per tot el poble d’acord amb el carnet d’afiliat. Tot allò contra lo que es va lluitar a principis del segle XX, i que al XXI encara no s’ha superat. Una lluita que s’ha volgut estalviar sense estendre l’alfabetització en català, en els principis de la democràcia, el respecte cívic, … Fet i fet, la gent retorna a la lluita ideològica davant del fracàs del benestar econòmic; però jo crec que és el cant del cigne. Han triomfat els gestors, i la resta d’actors socials quedaran marginalitzats. Per això, caldrà tornar a refer tot de baix a dalt, més aviat. Cal lluitar contra els totalitarismes de qualsevol signe, i més mal que els partits polítics feixistes ho han fet els feixistes o les seves actituds dintre dels mateixos partits polítics democràtics.
No en va, un veí es queixava que havia gent que portava gairebé tants anys amb càrrec polític que l’antic dictador espanyol. Jo de moment, aprofitaré per menjar-me aquests mongetes faccioses, doncs amb les coses de menjar no s’hi juga, i cal tenir ben clar quins són els problemes reals que s’han de solucionar.