Les meves actrius preferides
Aprofitant l’avinentesa que tenim entre nosaltres a Woody Allen, actor i director, acompanyat de l’Scarlett Johansson, faré una declaració d’intencions i un homenatge particular i familiar a unes persones que van ser les meves actrius preferides. Ara ja no hi són entre nosaltres, però el seu record no és trist. Ni l’elegia cap neguit quan la seva vida va ser una vida acomplerta.
Entre aquelles coses que aporta la parella, sempre trobem els familiars. De vegades una càrrega, d’altres una benedicció. La meva dona va venir acompanyada de dues àvies, l’àvia i la tieta, per part de sa mare, que eren dos puntals de la casa. Com que en el meu cas, ja havia perdut a tots els meus avis en la infància, van suplir el meu contacte directe amb la gent gran. Més enllà de la feina i del carrer. Si l’àvia Rosa era la part esperançada i serena, la padrina Maria era la lluita constant malgrat un esperit melanconiòs. Però quan era hora de fer el que calguès per fer-nos sentir a tots nosaltres la mar de bé: segurs, tranquils i contents, sabíem que sempre les teníem al nostre costat.
Éren unes àvies de pel.lícula, les protagonistes dels millors moments de la nostra vida. Si la Glòria Swanson era el punt central de totes les mirades quan baixava les escales a "Sunset Bulevard", les àvies eren la referència quan pujaven les escales del semisoterrani per sortir a la porta de casa a despedir-nos quan marxàvem. S’estaven saludant a la porta quan enfilàvem amb la bicicleta, i s’estaven dretes allà fins que tombàvem el següent carrer. Aquest és el meu millor record d’aquestes actrius que van protagonitzar uns dels moments estel.lars de la nostra pel.lícula de cada dia.
Hi ha qui diu que la retòrica no està tan sols en qui parla, sinó també en qui escolta. Quelcom de semblant passa amb la valoració de certes pel·lícules, que demanen un públic especialment obert i respectuós amb allò que hi apareix a la pantalla. Les teves àvies, la Rosa i la Maria, han estat afortunades d’haver tingut al costat algú amb la sensibilitat necessària per comprendre la vàlua i la dignitat de llur «pel·lícula de cada dia.»