Els Ponts de Sant Boi

Aquestos dies d’alegries i penes, com tots, i més en aquest mes de juny,
amb la falç al puny, ens trobem que enlloc de la falç funciona més la
dalla de la mort. Més enllà de les morts per les guerres, obertes o
encobertes, i de les declaracions en pro o en contra de l’ús de la
força, i de les víctimes, civils o combatents, no podem restar
indiferents a les víctimes més properes, i que ens atenyen més.

Ni es poden justificar les declaracions d’algun embaixador sobre les
accions del seu exèrcit, ni les complantes dels brigadistes que sabien
amb qui se les tenien. Cal respectar a tots els guerrers, i cal que ho
fem assumint les responsabilitats de cadascú. I per això estic indignat
per la manipulació, i l’ús abusiu dels rentamans de Pilat. A sobre,
alguns s’estripen els vestits en senyal d’un dolor farisaic, i certament
hi ha molta hipocresia per totes bandes. Però les víctimes dels
accidents es mereixen el seu respecte, i més totes aquelles que reben la
violència a la carretera dels altres. I encara més la hipocresia
d’aquells que volen enretirar els anuncis dels contactes dels diaris
quan aquestos fan propaganda amb uns anuncis encara més pornogràfics com
el recent del Circuit de Catalunya: “La passió corre per dins”. A més,
tot molt subliminal, com aquell de “El Circuit de Catalunya té Sang”.
Per desgràcia, aquesta sang es vessa cada dia a les nostres carreteres
com a tribut al vedell d’or que és el cotxe privat.
I cada dia som més gent que veiem les coses des d’una perspectiva global, com per exemple, els treballs d’economistes com Mishan.