La feina ben feta de Loyola de Palacio
Aquest dies s’ha esdevingut la mort de Loyola de Palacio, i s’ha lloat la seva tasca professional. M’han vingut al cap una série de pensaments, no perquè la conegués personalment, sinó pel fet que vaig en bicicleta. Com a usuari de la bicicleta, he tingut un contacte "professional" en l’àmbit de la mobilitat. Loyola de Palacio ha rebut molts elogis per la seva carrera política i
professional. Per a mi representa una persona triomfadora en la vida,
amb una feina ben feta en el seu camp. Però això, per a molta gent pot
haver estat perjudicial.
Com a comissària europeu en l’àrea de Transports, nomenada pels espanyols i sota les directrius del Partido Popular, va realitzar una intensa tasca al capdavant. Les seves qualitats com a persona competent i eficaç han estat posades al servei d’alguns interessos contra els quals no estic gaire d’acord. El Racc va celebrar una trobada a Barcelona mateix amb la comissària europea: prou que ho va esbombar la revista del club. Que jo sàpiga, altres entitats no van ser rebudes ni convidades. Hom dirà que això és feina del "lobby" del Racc!. Però la feina d’un representant polític és vetllar pel conjunt dels ciutadans. Aquesta és la seva legitimitat. I hi ha un punt en què passar certs límits es converteix en prevaricació.
No valoraré la feina de Loyola de Palacio. Em manquen alguns elements de judici, i no entraré més enllà de la meva opinió. Però allò que destacaria avui dia a la Unió Europea és el canvi en les politiques de mobilitat a partir del moment que Loyola de Palacio deixa el seu càrrec. I aquestos canvis s’adrecen cap a un model clàssic que porta a la dependència energètica d’Europa i afavoreixen el sector de l’automòbil i els constructors.
No puc felicitar Loyola de Palacio, però no la critico pas. Ha fet la seva feina, potser altres que hauríem d’estar al davant per afrontar aquestos interessos no hem sabut estar a l’altura dels reptes que ens plantejava. I les febleses en la defensa d’una política de mobilitat sostenible són evidents, ja que cal predicar amb l’exemple.