Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

La Distinció Alemanya entre Land i Region

El tractament i repercussió de la Fira de Frankfurt enfora serà de moment discreta. A nivell cultural tenim un cert reconeixement que aquest esdeveniment ampliarà. Tanmateix, a nivell polític o social alemany encara continuarem estant arraconats davant dels espanyols. Mentre s’estava celebrant l’acte d’inauguració a Frankfurt, les televisions alemanyes destacaven altres temes. I quan la Primera cadena, la Erste, en va parlar, feia plorar: tòpics i folklore a dojo.

En els informatius alemanys predomina la concissió i un bon tractament dels punts que toquen. Amb serietat i professionalitat demostren quin tema els interessa realment o no. Si ho fan per cobrir l’expedient, ja sabem que els som una mica indiferents. I per als alemanys, la indiferència seria un insult. Com vaig poder comprovar al noticiari de la Primera Cadena alemanya, la Erste, en el seu Tagesthemen.
Els titulars giraven al voltant d’altres temes: vaga de trens, premi nobel per a un alemany, les subvencions per a les mestresses de casa, etc…, i quan va tocar el torn a la cultura, es van referir aleshores a la Fira del Llibre de Frankfurt. Van parlar de la cultura convidada: la catalana. El tractament va ser depriment: folclore amb el correfoc, dracs i dimonis corrent, o Gaudí i el modernisme. El lligam entre Balears i Barcelona es va fer amb l’escriptora Carme Riera, que per més inri, anava parlant en castellà mentres la traduien. Si cal, els hi puc donar l’adreça d’una intèrpret catalana, traductora jurada, que viu a Alemanya?. Després va sortir un escriptor barceloní, Jaime Mateo, em sembla, queixant-se que no l’havien convidat perquè escrivia en castellà. I és clar, no serà que els escriptors en castellà es guanyen millor la vida que no els que escriuen en català. Només faltaria que a sobre els hi cedíssim la tanda, quan no ho van fer pas quan va ser el torn de la literatura "espanyola" a Frankfurt, amb ocasió dels centenaris de Cervantes i el Quixot. En fi, per a la televisió alemanya, encara som una "region" i no pas un "land". L’abisme entre les dues paraules és molt profund.
Encara faltava que escoltèssim el discurs del president de la Generalitat, el Molt Honorable José Montilla, parlant de què no hi ha problemes de llengua a la "region": enguany, 2007, ja m’he trobat dues vegades que m’han demanat de parlar en castellà, amb un "por favor" de vaselina. Oi més, que m’ho deien un policia nacional i un guarda de seguretat! Per reblar el clau de la nostra creu, el Consejo General del Poder Judicial no pren en consideració la denúncia de l’actuació de la jutgessa pel cas de la mort d’Isanta.



  1. Ho trobo normal. No es pot demanar als alemanys una coherència que un mateix no té. Fa unes setmanes van preguntar, en una entrevista ací mateix a Vilaweb, a Quim Monzó si no trobava que era contradictori el fet d’escriure en castellà a la Vanguardia. Va respondre que no. Jo ho trobo molt i molt contradictori. Si acceptem, però, que no n’és, llavors hauríem de pensar que Catalunya és una província, que la llengua oficial de debò, la que sap parlar tothom i escriure si fa no fa també, és la castellana. Que Francfurt, efectivament, és una excepció que ni tan sols ens mereixem perquè s’està arraconant la llengua que dóna de menjar a aquests senyors que volen fer creure al món, ara de sobte, festivament, que la llengua catalana i la cultura catalana són "de lo mejorcito".
    En fi, tenim un problema molt gros i s’anomena "hipocresia". Els catalans són caragirats i a la majoria ja els està bé. Com diu el títol del bloc: "Tenim el que ens mereixem". O no és veritat parlant en general?

  2. Ho trobo normal. No es pot demanar als alemanys una coherència que un mateix no té. Fa unes setmanes van preguntar, en una entrevista ací mateix a Vilaweb, a Quim Monzó si no trobava que era contradictori el fet d’escriure en castellà a la Vanguardia. Va respondre que no. Jo ho trobo molt i molt contradictori. Si acceptem, però, que no n’és, llavors hauríem de pensar que Catalunya és una província, que la llengua oficial de debò, la que sap parlar tothom i escriure si fa no fa també, és la castellana. Que Francfurt, efectivament, és una excepció que ni tan sols ens mereixem perquè s’està arraconant la llengua que dóna de menjar a aquests senyors que volen fer creure al món, ara de sobte, festivament, que la llengua catalana i la cultura catalana són "de lo mejorcito".
    En fi, tenim un problema molt gros i s’anomena "hipocresia". Els catalans són caragirats i a la majoria ja els està bé. Com diu el títol del bloc: "Tenim el que ens mereixem". O no és veritat parlant en general?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per Els Ponts de Sant Boi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent