A quants de nosaltres ens han robat la bicicleta, i quan vas a la policia et trobes que et descoratgen a denunciar el furt, i fan mala cara per donar-los feina. I quan has d’insistir perquè no et deixin desemparat, oh, Mare de Déu dels Desemparats!, i has de tornar a insistir perquè si per un miracle arribes a localitzar la teva bicicleta robada, encara et diuen que tu mateix tallis la tanca del lladre, i has de tornar a insistir i esperar hores a que vinguin a obrir-te el cadenat del lladre, i ja no saps si deixar-ho còrrer, ni saps si estàs perdent el temps…
Aquesta setmana passada a Ciutat Vella una persona va morir per deixar la seva bicicleta aparcada. Quants veïns miraran cap a una altra banda perquè no volen problemes, quants responsables polítics diran que no valia la pena per una bicicleta, que ja poden robar-te tot lo que trobin al país? Aquest país meu on cada dia n’hi ha més porcs que ho enfanguen!
No es tracta tan sols d’una bici; com bé dius, és la bici d’un amic: a Salvador Iborra no l’han assassinat per una bicicleta, l’han assassinat per defensar la dignitat humana, la sagrada fraternitat, l’ètica, la vida virtuosa… Eixa bici era la metàfora de tot allò que ens estan prenent i a què no podem renunciar: no era tan sols una bicicleta, era tot allò que paga la pena en aquesta vida, tot allò que ens fa humans… la bici era un objecte accidental; el fet és el que compta! L’han assassinat per defensar la dignitat humana!