Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

La Bicicleta de l’Amic

Aquesta setmana passada vam rebre entre altres notícies la mort d’una persona a Ciutat Vella. A primera vista semblava una més d’entre tantes baralles que passen de matinada i acaben malament. Però al cap de poques hores anem veient que les circumstàncies d’aquesta baralla no són accidentals. En Salvador Iborra era una persona coneguda, que va morir durant un robatori, i per defensar lo seu, el van matar dues persones de dues ganivetades, a mort de nit. Potser no valia la pena lluitar per un objecte, una
bicicleta, no massa ben vista moltes vegades per alguna gent. Però era la bicicleta d’un amic, a qui havia convidat, i per hospitalitat, era més que el seu deure. Maleïts aquells que trenquen aquesta regla, diuen al desert!



A quants de nosaltres ens han robat la bicicleta, i quan vas a la policia et trobes que et descoratgen a denunciar el furt, i fan mala cara per donar-los feina. I quan has d’insistir perquè no et deixin desemparat, oh, Mare de Déu dels Desemparats!, i has de tornar a insistir perquè si per un miracle arribes a localitzar la teva bicicleta robada, encara et diuen que tu mateix tallis la tanca del lladre, i has de tornar a insistir i esperar hores a que vinguin a obrir-te el cadenat del lladre, i ja no saps si deixar-ho còrrer, ni saps si estàs perdent el temps…

Aquesta setmana passada a Ciutat Vella una persona va morir per deixar la seva bicicleta aparcada. Quants veïns miraran cap a una altra banda perquè no volen problemes, quants responsables polítics diran que no valia la pena per una bicicleta, que ja poden robar-te tot lo que trobin al país? Aquest país meu on cada dia n’hi ha més porcs que ho enfanguen!



  1. No es tracta tan sols d’una bici; com bé dius, és la bici d’un amic: a Salvador Iborra no l’han assassinat per una bicicleta, l’han assassinat per defensar la dignitat humana, la sagrada fraternitat, l’ètica, la vida virtuosa… Eixa bici era la metàfora de tot allò que ens estan prenent i a què no podem renunciar: no era tan sols una bicicleta, era tot allò que paga la pena en aquesta vida, tot allò que ens fa humans… la bici era un objecte accidental; el fet és el que compta! L’han assassinat per defensar la dignitat humana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per Els Ponts de Sant Boi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent