Ja t’hi pots morir!
Aquestes última setmana, Sant Boi ha acaparat l’atenció informativa de tot Catalunya pels incidents amb el cantant de la Cabra Mecànica al Carrer Major. Com que es tractava d’un personatge famós, i els fets seguien el corrent informatiu dels abusos de la policia, alguns veritat i altres no ho crec pas, tothom en va parlar força. Aquest cantant tenia l’esquena ben coberta, i una bona veu, sinó ningú li hauria fet cas. Però quan això o altres coses de veritat passen a un ciutadà normal, o anònim, com qualsevol de nosaltres, ja t’hi pots morir! A dos d’aquestos ciutadans de Sant Boi els hi va passar una cosa semblant.
Un d’ells estava malalt de l’esperit i l’altre del cos, però cap dels dos ha pogut arribar fins al dia d’avui. El primer veí es deia Enric. Vivia en una casa antiga del barri centre. Una casa on vivia de lloguer, un lloguer antic dels temps dels pares i potser dels seus avis. Però ara a casa seva estava sol. Era conegut entre els veïns, no gaire a fons, ja que sempre saludava i era cortés, però no anava explicant gaire les seves penes. Ja gran, amb pensió de jubilat, els veïns comentaven al carrer que l’havien trobat a casa penjat. Havia estat en tractament psiquiàtric un temps, i ara sembla que ja no prenia medicació. Algun comentari desafortunat sobre el desnonament i trasllat a una residència potser el van fer recaure.
L’altre santboià va morir al carrer. El seu cas ha tingut més repercussió, ja que ironies del destí, va encetar el conflicte que va portar a la vaga de les ambulàncies, amb sis treballadors acomiadats. Aquells que van tenir el coratge de dir no als seus caps han estat acomiadats. A l’inrevés dels treballadors que a cent metres de l’Hospital de Sant Boi van obeir les ordres dels seus caps i van esperar una ambulància medicalitzada per portar el malalt que s’estava morint al carrer. Aquestos han estat felicitats per complir les lleis.
En tots dos casos, aquestos dos veïns nostres ja no hi són. Potser algun dia ens pot passar a nosaltres. Per por s’han complert les normes i les lleis dels homes. Però s’ha vulnerat la llei més important, la llei de l’amor. Si no tens ningú al costat, ja ens hi podem morir tranquils, doncs!