Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

Publicat el 15 de maig de 2012

Estats-Nació i Democràcies Tricolors

Aquesta Setmana Santa pel Llenguadoc encara porta cua. El pensament se’n va cap a Alet, Cuixà, i Quillan, riu Aude amunt. D’Alet m’enrecordo de la catedral enderrocada durant la Revolució francesa. De Couissan, en francès, el palau dels senyors de la Joia. I de Quillan, el seu casc antic als peus del castell enrunat. Aquest darrer li fa de pare, amenaçador però alhora protector. Recordaré sobretot les tres bitlles que apareixen en el seu escut, i l’explicació que li dona avui dia la gent sobre el seu significat. Com en un conte, diuen que quan estàs arribant al poble, es veuen tres muntanyes. Una explicació agafada pels pels, ja que de fet, tota Quillan està envoltada per muntanyes, enmig de la vall formada pel riu ufanós.

Per als coneixents de l’Edat Mitjana, tant per les seves ombres, com per les seves llums, són ben visibles aquestes muntanyes: són els tres ordres feudals: guerrers, religiosos i artesans. L’Edat Moderna va escombrar aquestos i els va substituir pels seus valors socials. Va transformar-los en la Liberté, Egalité et Fraternité. I els valors socials de l’Edat Mitjana els va deformar i convertir en monstres. Però el temps posa la seva mesura a totes les èpoques, tal com va fer amb el triomf de l’Edat Mitjana sobre el Món Clàssic, i ara serà el torn amb la caiguda de l’Edat Moderna. Una caiguda que arrossega la seva societat, i les institucions de l’Estat-Nació.

Per això, la crisi econòmica actual en els estats-nació occidentals és un símptoma de la decadència social i política d’aquesta Edat Moderna. I les protestes “indignades” són la seva febre contemporània. La seva cura necessita anar al fons del cos. El mal es fa present en la crisi i el desordre dels valors de la llibertat, igualtat i fraternitat, els quals s’exhibeixen en les banderes d’aquestos estats-nació. Els poderosos aprofiten per esvair les fronteres entre el poder executiu, legislatiu i judicial aplicant a la seva conveniència els valors socials.

Vull dir que en un cas que potser necessita més igualtat i fraternitat, imposen la llibertat. Per exemple, a Catalunya tenim el cas dels peatges o de la implantació dels supermercats, passant pel greuge comparatiu amb la resta de l’estat, o en la desaparició de les botigues. En el cas del dèficit fiscal, imposen els valors d’igualtat i fraternitat, per sobre del de llibertat, ja que Catalunya és la seva esclava. I aquesta descompensació en l’aplicació justa de cadascun d’aquestos valors s’ha fet servir contra la societat que deia defensar-los. Tant és que s’aixequi una bandera espanyola republicana, no deixa de ser una tricolor descolorida, com una de francesa. El triomf dels estats-nació occidentals sobre els seus pobles ha fet que després del cim comencès la seva davallada.

Encara fa més gràcia, o amarga, la crua realitat de França, on després de carregar-se els seus pobles, es troba que on parlen més francès són en les regions conquerides i colonitzades a fons pel seu esperit “republicaine”, i alhora les més pobres. No és estrany considerar el vot amarg del Front Nationale com el fracàs de l’estat, i del seu paper com a garant de la cohesió social. Oi més, quan enguany es commemoraven els cinquanta anys dels acords d’Evian i la descolonització d’Algèria. Amb unes efectes comparables als del 1898 per als espanyols. I comptant la repatriació dels colons, tot seguida dels “pauvres harkis” que hi van col.laborar, com expressen molts poemes. Què podem dir de la por a la marginació dels francs francesos per part de les zones o barriades dominades pels musulmans, quan ells van fer el mateix amb els “patois” i els seus pobles?. Els entenem, perquè sabem què sentim nosaltres davant d’ells. No és un símptoma evident d’aquesta crisi el fet que la diferència electoral dels candidats a la segona volta de les presidencials franceses fos precisament d’un tres per cent? Un ú per cent de liberté, egalité i fraternité? O com deien uns turistes brasilers davant del lema tricolor: aquest només és vàlid per als francesos?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per Els Ponts de Sant Boi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent