Per als coneixents de l’Edat Mitjana, tant per les seves ombres, com per les seves llums, són ben visibles aquestes muntanyes: són els tres ordres feudals: guerrers, religiosos i artesans. L’Edat Moderna va escombrar aquestos i els va substituir pels seus valors socials. Va transformar-los en la Liberté, Egalité et Fraternité. I els valors socials de l’Edat Mitjana els va deformar i convertir en monstres. Però el temps posa la seva mesura a totes les èpoques, tal com va fer amb el triomf de l’Edat Mitjana sobre el Món Clàssic, i ara serà el torn amb la caiguda de l’Edat Moderna. Una caiguda que arrossega la seva societat, i les institucions de l’Estat-Nació.
Vull dir que en un cas que potser necessita més igualtat i fraternitat, imposen la llibertat. Per exemple, a Catalunya tenim el cas dels peatges o de la implantació dels supermercats, passant pel greuge comparatiu amb la resta de l’estat, o en la desaparició de les botigues. En el cas del dèficit fiscal, imposen els valors d’igualtat i fraternitat, per sobre del de llibertat, ja que Catalunya és la seva esclava. I aquesta descompensació en l’aplicació justa de cadascun d’aquestos valors s’ha fet servir contra la societat que deia defensar-los. Tant és que s’aixequi una bandera espanyola republicana, no deixa de ser una tricolor descolorida, com una de francesa. El triomf dels estats-nació occidentals sobre els seus pobles ha fet que després del cim comencès la seva davallada.
Encara fa més gràcia, o amarga, la crua realitat de França, on després de carregar-se els seus pobles, es troba que on parlen més francès són en les regions conquerides i colonitzades a fons pel seu esperit “republicaine”, i alhora les més pobres. No és estrany considerar el vot amarg del Front Nationale com el fracàs de l’estat, i del seu paper com a garant de la cohesió social. Oi més, quan enguany es commemoraven els cinquanta anys dels acords d’Evian i la descolonització d’Algèria. Amb unes efectes comparables als del 1898 per als espanyols. I comptant la repatriació dels colons, tot seguida dels “pauvres harkis” que hi van col.laborar, com expressen molts poemes. Què podem dir de la por a la marginació dels francs francesos per part de les zones o barriades dominades pels musulmans, quan ells van fer el mateix amb els “patois” i els seus pobles?. Els entenem, perquè sabem què sentim nosaltres davant d’ells. No és un símptoma evident d’aquesta crisi el fet que la diferència electoral dels candidats a la segona volta de les presidencials franceses fos precisament d’un tres per cent? Un ú per cent de liberté, egalité i fraternité? O com deien uns turistes brasilers davant del lema tricolor: aquest només és vàlid per als francesos?