Els Camins Tardorencs de Carme Raichs
Ara que ens arriba de ple la tardor, al bell mig d’aquesta estació quan ja el fred de la nit ens fa posar la màniga llarga, i el dia s’ha escurçat ben bé fent-nos sentir els records de les calors d’estiu. Temps per al record d’aquelles coses que tenim desades al calaix, i que volem exposar. Tot i que sigui el darrer llibre de poesia de Carme Raichs, i que es tituli “Atura’t” editat per Abadia Editors l’abril del 2009. Un llibre editat entremig de les nombroses activitats culturals i educatives que realitza la nostra santboiana d’orígen agramuntí.
Des de fa anys desenvolupa una tasca cultural destacada en aquest jardí santboià, tant necessitat de cura i atenció, de tant erm i secà. Cosa que ja s’adiu amb els orígens lleidatans, on la terra dura es marida amb un cel blau intens, i que forja el caràcter de la seva gent i el prepara per a missions que requereixen molt d’esforç i ànims. I això es nota en el parlar de la Carme Raichs, amb la seva tonalitat de català occidental i una cantarella animosa, la qual es troba enmig de la seva poesia. I aquesta ens fa recordar aquell blau del cel de la Segarra, intens com aquell d’En Guinovart, el famós pintor d’Agramunt. O el blau simbòlic del poema “Capdellant Mirades”, i altres poemes que m’han copsat com “Presó de Laberint”, “El Tast Exacte”, “Mots per a Pintar”, o el que dóna nom a aquest escrit.
La presentació d’aquest llibre va aplegar força gent, i va omplir la
platea del teatre de Cal Ninyo. Com ja ha passat en altres
presentacions, com la del Taller de Poesia de Gent Gran, d’altres
llibres, amb altres personalitats santboianes, i que reforcen el paper
de la Carme Raichs dins de la nostra ciutat. Potser no serà una
literatura de primera fila, ni de gran èxit, però segur que forma part
d’una segona tanda d’escriptors, que donen cos i gruix a la nostra
cultura, i que pouen i beuen de la tradició per continuar caminant en la
vida del país. Potser el cos estigui paralitzat, però de ben segur que
el nostre esperit no para, lluitant enmig de la selva de les nostres
emocions i sentiments. Cal obrir els ulls per poder albirar un futur de
fe i prosperitat per a Catalunya. I sabent com s’acosten els freds,
gaudir de les coses bones d’aquesta “prima vera” d’hivern, ja que com
diu una cançó de la Maria Roanet, “sota el glaç l’aigua camina” per
recomençar una nova primavera d’estiu.