EL POU RURAL – II
Encara que no ho sembli, van sortint llibres interessants com el de “Ruralisme” de la Vanesa Freixa. A mig camí del documental i de la literatura, vol exposar la perspectiva rural des d’un punt de vista positiu. Vol llevar els apriorismes i estigmes que la civilització moderna, de base urbana, atorga al món de pagès i a un ruralisme tòpic. De fet, la ciutat està urbanitzant el camp, l’està convertint en àger, com deien els romans. L’està suburbialitzant, sigui al Baix Llobregat o al Pallars. De fet, com confessa l’autora, ha deixat enrera la ciutat, i ha tornat al camp, perquè se n’adona que el triomf de l’urbs comporta el seu declivi i decadència. Els aires contaminats de la ciutat s’escampen per tot arreu, i la vida promesa que oferia als ciutadans s’ha tornat un miratge. Estem assistint a un final de cicle, enmig de la crisi d’un sistema cultural que ens aboca a una etapa de transició. El món rural tornarà a renéixer, per necessitat, però encara estem buscant els camins. Camins materials, com produir i gestionar els recursos naturals. Camins immaterials, lligats potser a la religió, cercant una mena de panteisme nou, però que no deixa de ser la reformulació d’una relació nova entre l’home i Déu. I una nova relació entre els homes, una nova església.
Aquestos dies llegim una bona entrevista de Núvol a la Vanesa Freixa. També cal esmentar l’entrevista a la Itziar Gonzalez, que cerca aprofundir en la participació popular i els mecanismes democràtics de decisió. Què podem dir de l’entrevista a l’Eva Fiter sobre la promoció de l’Idapa, l’organisme de gestió pública a la Vegueria del Pirineu i l’Alt Aran? La primera vol tocar de peus a terra, la segona vol donar eines de decisió, la tercera encara vol fer créixer el poder de l’administració pública. Cridarem a Paris per triar entre les Tres Gràcies?. Estem cercant camins, però hi ha molta boira. De fet, el marc legal vigent fonamentat en la llei i la norma escrita és un fangar. “Corruptissima re publica plurimae leges”. Hem vist que en aquestes maresmes han mort la democràcia, la ciutadania i la justícia. legal. S’acosta una revolució perquè el sistema no es pot reformar ni regenerar. Cal recuperar els usos i costums, les Constitucions catalanes, que retornaven el dret a les persones. I sense canviar les pedres d’aquest pou, no tindrem aigua ni per beure ni per regar.