Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

Publicat el 24 d'abril de 2016

El nostre Sant Jordi Alemany

stegmannEn aquesta diada de Sant Jordi del 2016, entre els diferents escriptors que signaven llibres, es trobava Til Stegmann. L’editorial Pagès Editors de Lleida ha tingut l’encert de publicar-li el llibre titulat “Ambaixador de Catalunya a Alemanya”. Bàsicament explica la trajectòria vital i cultural del professor de lingüística de Frankfurt que tant ha fet per difondre la nostra llengua i cultura al seu país, i per tot Europa, per tot arreu per on ha anat passant, diria jo.

Nascut a Barcelona en plena post-guerra, de pares alemanys, va aprendre castellà i alemany aleshores. La seva educació cultural va ser cuidada gràcies a l’ambient familiar que hi respirava. Però el pas de la infantesa a la maduresa va fer que amb el temps descobrís un tresor. Aquest tresor amagat i enterrat era Catalunya. Aquest descobriment que se li va anar desvetllant ha fet que aquest home de camins, fent honor al seu cognom, hagi portat la nostra llengua i cultura al centre de la lingüística llatina i europea. Li ha retornat el lloc principal que sempre ha tingut i ha estat. Aquesta tasca titànica és un exemple per a tots els catalans que sovint hem menyspreat i oblidat la nostra llengua. La repressió que patim per part d’altres cultures i gent, d’altres estats i nacions, ens ha volgut convertir d’adults a infants, de savis a ignorants… Com en el conte de Hansel i Gretel, caldrà aprendre a sortir de la gàbia per esdevenir lliures i persones. Com deia Frederic Mistral: “Se ten sa lenga, ten sa clau…” que ell mateix esmenta.

Cal honorar Til Stegmann i valorar-lo com l’acompliment de la llegenda de Sant Jordi, que venint de fora, d’Alemanya, tot i néixer a Barcelona, ha lluitat per rescatar la princesa catalana dels dracs que se la volen menjar. Només de tradicions es pot viure pas de renda, de fet, la seva tasca cultural ha permès enriquir tot el panorama cultural europeu, permetent veure la seva continuïtat personal i territorial, millorant-la des d’una perspectiva global, des de la Weltanschaunng, o Cosmovisió que diríem nosaltres. Si per una banda tenim el projecte Kat, per l’altra tenim el desenvolupament de l’Eurocom. Projectes col.lectius en els quals el professor Stegmann ha tingut un gran protagonisme. Això va permetre que la presentació l’any passat d’aquest llibre fos a la seu d’Òmnium Cultural, amb un gran èxit per part del públic que omplia la sala d’actes.

En la seva trajectòria vital ha pogut aixecar fites culturals molt importants, gràcies al compromís personal i sobretot al suport que ha tingut a nivell familiar. Esmentar els diccionaris Alemany-Català, o la Biblioteca Catalana de Frankfurt, són de les més destacades. Entre molts altres savis, el Dr. Stegmann ha recuperat el lligam que existeix entre Catalunya i el món germànic, tenint en compte que els catalans som els més gòtics del món llatí. Per això, som els més capacitats per fer de pont entre el nord i el sud d’Europa, o més aviat entre el món llatí i el germànic. La meva recomanació editorial per al 2016, i per a tots els anys que vindran, és qualsevol dels llibres escrits pel Til Stegmann, tant en català com en alemany. Tots ells es mereixen la nostra consideració, i el seu autor el nostre reconeixement i el més sincer homenatge.



  1. M’agrada molt aquesta interpretació del contingut del llibre que fas. Com tu dius, està basat en l’experiència vital de l’autor i en la descoberta més tardana que va fer ell mateix del “tresor amagat i enterrat”, la Catalunya de debò, i de la seva llengua pròpia, no la que li van fer veure quan ell era petit i vivia a la Barcelona franquista, on ell va aprendre només el castellà perquè el règim ja es va encarregar prou bé d’intentar fer desaparèixer el català i tot el que tenia relació amb el poble català, afortunadament, sense èxit. No estic segura d’entendre, però, la frase on dius “fent honor al seu cognom”. Intueixo que segurament et refereixes a la paraula alemanya Steg, que vol dir un pont petit que et trobes en un caminet de vianants i bicicletes per poder passar a l’altra banda quan hi ha aigua com un riu o un aiguamoll, i Mann, home. Llavors el cognom Stegmann es podria interpretar com l’home que ens ha fet i fa de pont entre els catalans i els alemanys, a través de la seva gran tasca de donar a conèixer Catalunya a Alemanya, cosa que tu mateix ja dius al final: “pont entre el nord i el sud d’Europa, o més aviat entre el món llatí i el germànic”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per santboi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent