Qui no ha vista la pel.lícula de cinema negre “El Falcó Maltès” protagonitzada per Humphrey Bogart? La trama gira al voltant de la recerca d’un tresor, un falcó ple de joies que l’Emperador Carles I havia de rebre dels Cavallers de Sant Joan quan es van establir a Malta. Aquesta film presenta tota una sèrie de personatges que volen apoderar-se de l’estatueta, i per fer-ho, són capaços de tot. D’enredar als amics i als enemics, de robar i, si cal, matar. L’ambició i la cobdícia enceguen el cor i els ulls de tot aquell qui va al darrera.
Només es pot sortir d’aquesta espiral de destrucció si mantenim els ulls oberts i l’esperit prou net per contemplar la veritat. Cal estar atent als senyals, alguns ens poden despistar, però d’altres ens ajudaran a trobar el camí. El camí que van encetar els catalans amb la conquesta del Regne de Sicília. Al segle XIII va arribar l’estol de Pere el Gran a l’arxipèlag de Malta, amb Gozzo i Comino, tal com explica Ramon Muntaner a la seva Crònica. Durant uns tres segles, Malta pertanyia al Regne de Sicília, el qual estava dintre de la Confederació Catalano-Aragonesa. Fins al segle XVIII encara estarà sota l‘Orde dels Cavallers de Malta, el qual encara és viu i reconegut com a organització internacional.
D’aquells anys ha quedat una capa de sutge interessat, que només passar el dit es comença a trobar allò que s’ha amagat als catalans. Tal com va ser el retrobament amb l’Alguer a Sardenya, i el paper bo i dolent que vam tenir els catalans a l’illa sarda, també ara es comença a retrobar el tresor dels catalans a l’illa de Malta. Allò que vam portar de dolent, però també tot allò que vam portar de bo, i que vam recollir de Malta. Unes quantes proves s’exposen en el darrer llibre del Jordi Bilbeny. “Redescobrint la Malta Catalana” editada per Librooks. No és un llibre com els anteriors, ple d’anotacions històriques. Més aviat és un quadern de viatge on s’apleguen força evidències sobre la presència catalana a l’arxipèlag. I amb prou seny, deixa el camp obert perquè altres historiadors vulguin aprofundir en aquestes petjades.
Em fa gràcia que s’acusi als historiadors de INH de fer servir la tècnica de manipulació anomenada “cherry picking”. En català seria anar a collir cireres, més clar i català. Però amb altres llibres, i amb aquest sobretot, es pot veure que el cistell de les cireres comença a vessar pels quatre costats. Estic molt content que els nostres amics de la revista Sàpiens comencin a organitzar també viatges a Malta. Com més serem, més riurem. De fet, com més falcons volin per sobre de Malta, més podrem veure els estols plens de mariners catalans. I això serà també ocasió per fer una altra pel.lícula digna de Hollywood, amb permís del Bogart.