Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

Publicat el 28 de juny de 2008

El Cotxe, Càncer de la Nostra Societat

Quan fa cent anys els cotxes començaven a circular pels carrers de les ciutats i les carreteres dels pobles, pocs s’imaginaven que tindria un èxit tan espectacular en la societat moderna. Arraconant animals, tant difícils de portar, els carros i altres estris com la bicicleta, que eren sinònim de pobresa i humilitat, els vehicles motoritzats van esdevenir els reis de la “creació” de l’home modern. Avui dia, el vehicle motoritzat, sobretot el cotxe particular, és la “vaca sagrada” que circula entremig nostre. A aquest ídol se sacrifica la salut, l’economia, i les persones, esdevenint el càncer de la nostra societat.

Avui mateix, revetlla de Sant Pere, només cal veure les notícies del dia per saber quin ha estat el balanç de víctimes mortals. No cal esmentar els ferits, ni tant sols, les pèrdues causades per guerres del petroli. I amb una hipocresia esfereïdora, amb unes manifestacions enormes en la seva contra, que després es traslladen als embussos de cap de setmana de les autopistes de peatge. On s’arriba al ridícul de pagar per estar aturat, ja que la paradoxa de la velocitat significa que tothom està parat en un mateix punt.
Però si algú diu que pontifico com un exaltat, o un boig, ja veus Sant Boi! només cal afermar que no hem d’eliminar el cotxe. Jo no ho he dit en cap moment! Cal nacionalitzar-lo o socialitzar-lo, ja que els seus costos socials han de ser assumits per tothom, i aquesta és la seva realitat. Podem fer servir biocombustible, o electricitat, però no n’hi ha prou. No hi ha prou places d’aparcament a les ciutats, no hi ha prou carrils a les autopistes, no hi ha prou hospitals per atendre als morts i als ferits, no hi ha prou presons per tancar als assessins del volant, no hi ha prou diners per pagar els vehicles més cars, no hi ha prou impostos per cobrir el dèficit de les administracions, no hi ha prou diners per omplir el dipòsit del cotxe ni per reduir la inflació en una economia fonamentada en el tranport per carretera, no hi ha prou petroli per evitar les guerres, … perquè no hi ha lloc per viure en pau i seguretat, si només va una persona en un vehicle.  Els metges defineixen el càncer com el creixement incontrolat d’unes cel.lules del cos humà, i aquesta és la millor comparació per a la situació actual del cotxe dintre de la nostra societat, a principis del segle XXI.


  1. Ja fa anys que es diu que si els Xinesos portessin la vida de la societat occidental, caldrien els recursos de tres planetes com la terra. Ara que estan començan a anar cap aquí, ja es veu que qui deia això tenia raó. Serà la globalització del sistema el que acabarà amb ell. Si no es fa on canvi de sistema d’una manera planificada, pacifica, al final, s’haurà de fer igual, però duna manera traumàtica i violenta.

  2. Efectivament, el consumisme desaforat ens està portant a un carreró sense sortida, i el cotxe particular és la màxima expressió d`això. Però com en tot, la crisi ens pot anar bé, pot ser el punt d`inflexió que faci que molta gent comenci a deixar el cotxe aparcat, o fins i tot a desprendre`s d`ell, i fer servir el transport públic, el qual al seu torn, hem d`exigir que n`hi hagi molt més i molt millor. Aviat es posarà en marxa el doble carril VAO a la B-23. El carril VAO restarà restringit per transport públic, Bus i taxi, i Vehicles d`Alta Ocupació. No podràn circular-hi aquells cotxes amb un o dos passatgers. Això està molt bé. Si tenim una mica de paciència (virtut tan cristiana) podrem veure relativament aviat la interconnexió entre el TramBaix i el TramBesós per la Diagonal, amb menys carrils pels cotxes privats; I també les noves líneas de Metro i la tan desitjada Línea que ha d`unir Castelldefels amb Cornellà, passant per Sant Boi. Si a això hi sumem l`aposta decidida per l`ús de la Bicicleta a Barcelona que aviat “s`exportarà” a l`àrea metropolitana i la posta en marxa de líneas d`Autobús específiques desde Sant Boi amb destins assencials (Aeroport, Bellvitge, Autònoma, etc.), doncs si ens ho mirem així, i cadascú de nosaltres posa el seu granet de sorra fent servir les cames, la bici o el transport públic, doncs aconseguirem no ser engullits per la voràgine consumista-capitalista que tot ho devora. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mobilitat per Els Ponts de Sant Boi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent