Es tracta d’un llibre molt ben raonat i conscienciós sobre aquesta malaltia, i en la qual, com en un judici, fa d’advocat defensor del virus VIH acusat d’aquestos crims. Com diu el Cant de la Sibil.la, “en el dia del Judici tothom sabrà si ha fet servici”. I l’Enric Costa ens fa palès que el virus és el boc expiatori dels mals de la nostra societat. Abastant una perspectiva àmplia de la història biològica i social de la Humanitat, i passant a debatre les proves contra el virus pressumptament assassí, fins a a rebatre-les amb intel.ligència.
El doctor Costa obre el camí a reconsiderar i valorar la tradició mèdica dels mil.lenis anteriors en la seva gran vàlua conceptual. En el treball del metge per ajudar al pacient a guarir-se material i espiritualment. No hi ha VIH si no hi ha ocasió per atacar a la persona. Cal enfortir la “Vix Naturae Medicatrix”, la força natural protectora o defensiva de cadascú. Un sistema immunològic fort no deixaria passar la malaltia. I si estem febles, tot ens pot ferir. Hem d’evitar confondre les causes amb les conseqüències, principi de tot raonament científic. Per sort, ja n’hi ha més gent que està treballant en redreçar les parets de la medicina.
A Catalunya tenim un exemple ben clar amb la fortalesa inexpugnable de Cardona. Situada dalt d’aquest imponent tossal, no la pogueren rendir mai sense que els de dins ho fessin per causes alienes. Per això, al 1714 va haver de capitular després de Barcelona. La societat catalana estava feble, i aleshores van entrar els Borbons. De fet, no van entrar, ja hi eren dins nostre. Però el cos català tenia les defenses immunològiques dèbils. Ara després de 300 anys, els catalans ens estem reforçant per poder vèncer les malalties que tenim.