Cercant l’Aigua de la Vida
Encara queden molts
racons del nostre món per descobrir, tant pel que fa al país com a
la gent que hi ha viscut. Per nosaltres Caldes de Malavella era un
d’aquestos llocs. Voltar pel centre, de la fàbrica d’un balneari
cap a l’altra, d’una font fins a la següent. A la font de la Mina,
on l’aigua surt calenta, es troba un petit safareig. Prou gran per
fer la bugada, sentir la remor de l’aigua i les paraules de les
dones: molta roba i poc sabó. Amb els anys copsem el seu ample
sentit, quan la feina ens sobrepassa i no l’acabem mai. Quan el temps
se’ns tira a sobre, i la vida se’ns va escurçant.
Per a alguns té un
significat ple, com aquell senyor més gran que ens vam trobar pel
camí de Sant Maurici. Recuperant-se d’una feridura i amb l’ajut d’un
bastó. La temptació de sobrepassar-lo era gran, però la conversa
ens va compassar. Castellà de naixement, i esperit culte que
recordava l’herència dels romans, vam estirar el fil de la Història
fins als nostres dies, quan reconeguérem una amistat comuna de Sant
Boi. Aquesta va ser company de seminari, abans de casar-se, i per a
mi, Mossèn José, de missa a les Vedrunes. Meravellats ens vam
quedar tots tres, fins que vam arribar a les ruïnes del castell de
Malavella. Després ens vam separar contents per la trobada, i ell
encara més per la fita aconseguida. M’havia callat l’herència dels
gots, però mirant al diccionari d’alemany, he trobat que la paraula
“mal” vol dir senyal o fita. Així doncs, no calia creure les
llegendes sobre dones malèfiques, sinó de llocs determinats per un
passat que reviu en el nostre present, i ens dóna esperances per al
futur.