Els Ponts de Sant Boi

Sobre allò que l'Home ha aixecat i ha aterrat

Publicat el 1 de setembre de 2009

Anant amb Compte pels Paisatges del Ter

Aquest mes de juliol vam anar a veure el tros del sender GR-210, anomenat de Vora Ter, que va des de Montesquiu fins a Borgonyà. Vam arribar en tren des de l’Hospitalet fins a Sant Quirze de Besora, i vam enfilar cap al Parc de Montesquiu que pertany actualment a la Diputació de Barcelona. En una bona situació, i ben cuidat, és un parc relativament petit, però que ofereix moltes possibilitats al turisme familiar. Un senzilla ruta per l’Obaga del castell ens pot portar fins al poble de Montesquiu, travessant la via del tren, la central elèctrica i el riu.  Val la pena la visita al poble de Montesquiu, i veure la casa on va nèixer el Carles Muñoz Espinalt, patriota i excel.lent psicòleg, que volia agermanar la forma i el fons de la vida de cada persona.
Després de dinar a Montesquiu vam enfilar cap a la nova ruta turística batejada com a Paisatges del Ter, que segueix les seves ribes fins a la desembocadura. Tot i que encara hi ha trossos incomplets, alguns ja s’han obert. Tanmateix, caldria tenir esment del nivell de dificultat que impliquen. Certament hi ha llocs que només són aptes per a excursionistes experimentats. Almenys en alguns trossos del trajecte fins a Borgonyà, colònia industrial pertanyent a Sant Vicenç de Torelló.

A la web de Paisatges del Ter el recorregut està ben senyalitzat i temporitzat, i a la realitat s’hi adiu correctament. Però hi ha un parell de punts d’alta dificultat, si no s’està acostumat a trescar per la muntanya.  No hi compto, per la seva incongruència, quan passada la Masia de l’Illa ens trobem que el GR segueix la vora del riu per un caminet ple d’ortigues, que dificulten el camí. Una cosa innecessària si es segueix el camí que passa per mig de la plantació d’un bosc, i que va a parar al mateix lloc. Però sí quan a partir d’allà es va a pujar al Serrat del Balcó, on amb un punt delicat de força desnivell s’ha procedit a fer un esglaó lateral poc consistent. En cas de pluja, existeix el perill d’una relliscada.  Un altre punt no tant complicat, però que també requereix alguns equilibrismes quan cal remuntar el camí que passa vora la via del tren. D’allà fins a Borgonyà ja queda poc tros, per això.
La bellesa de la ruta queda alterada per les obres de desdoblament de la carretera fins a Ripoll. Són obres de molta envergadura, i deixaran unes cicatrius fondes en el territori, molt visibles abans des del Molí de l’Espona. L’arribada a Borgonyà revifa els ànims cansats, i una visita al poble i colònia industrial s’ho val. Tant per a les ombres tan agraïdes durant l’estiu com per a l’acolliment de la seva gent.
Respecte a la valoració global d’aquest tram del GR-210, crec que els seus valors naturals són molt alts, amb el bosc de ribera i la seva fauna i flora.  Ha estat un bona idea, que cal treballar encara molt més.  Pel que fa a nivell de bicicleta, caldria també fer millores en la senyalització i orientació del camí. I que caldria assenyalar el nivell de dificultat, si es vol obrir als turistes i fer una nova ruta a tenir en compte en el nostre país. Cal felicitar als autors de l’excel.lent web de Paisatges del Ter, però cal fer que les rutes reals siguin del mateix nivell, i això portarà més temps. Creiem que val la pena.

  1. Benvolgut Sr. ,

    M’adreço a Vostè després d’haver llegit el 
    seu comentari que molt amablement ens ha fet arribar i que parla del Camí Vora
    Ter GR 210. Abans d’entrar en detall li vull agrair el seu interès
    en, després d’haver caminat pels nostres pobles, descriure
    l’experiència i compartir-la amb altres persones, amb esperit
    constructiu.

    Ara sí, passo a comentar alguns aspectes del seu escrit. Paisatges del Ter es correspon amb el nom del nostre
    Consorci de Turisme, creat l’any 2001 i que treballa per la promoció i
    dinamització turística de 15 municipis del nord de la comarca d’Osona . Més enllà dels límits administratius de la comarca , aquest
    Consorci no té competències directes sobre l’estat del camí ni de cap
    altre recurs turístic. El Camí Vora Ter  GR 210 és un dels recursos naturals
    més importants del territori, i actualment es pot fer a peu des de Montesquiu
    fins la presa de Sau, ja al terme municipal de Vilanova de Sau. Són
    aproximadament uns 61 Km
    de sender senyalitzats verticalment i horitzontalment. En tot aquest tram no hi
    ha  (no hi hauria d’haver) cap tros incomplet pel que fa a aquests dos
    aspectes bàsics. Pel que fa a la dificultat que Vostè comenta, tècnicament i
    segons el nostre projecte,  podem parlar d’una dificultat alta si es
    fa del començament al final en un sol dia, doncs parlem d’unes 17 hores
    seguint el criteri d’una velocitat aproximada de 4 Km /hora. Si parlem del desnivell però, la nostra consideració ens
    porta a parlar d’una dificultat mitjana- baixa, tenint en compte que el
    desnivell del tram del Camí Vora Ter al seu pas per Osona és de 350 m.

    El GR 210 ens porta a resseguir el tram del riu Ter per 4
    pobles que formen la famosa Plana de Vic: Les Masies de Voltregà, Manlleu,
    Roda, Les Masies de Roda , per tres pobles de la Vall del Ges i Orís : Orís,
    Torelló i Sant Vicenç de Torelló, i per tres pobles del Bisaura : Santa Maria
    de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.

    On estic totalment d’acord amb Vostè és quan descriu
    el que és per nosaltres, de tots, el més costerut de tots els trams: el que ens
    porta de Santa Maria de Besora a Sant Vicenç de Torelló, passant per terme
    municipal d’Orís. Prenem bona nota dels dos punts que s’han de revisar:
    un caminet ple d’ortigues que dificulten el camí, i l’esglaó poc
    consistent a prop del Serrat del Balcó, agraint-li el comentari que ens ajuda a
    mantenir el camí en les millors condicions possibles.

    Pel que fa a les obres de desdoblament de la C 17,  puc dir-li que hem
    treballat amb l’empresa adjudicatària  de Generalitat i responsable
    del projecte  per tal que les noves infraestructures viàries tinguin en
    compte  la destrossa que s’ha fet sobre el camí, però malauradament
    encara no ho tenim del tot resolt, el nostre interès i persistència són però
    encara constants per aconseguir el que en el seu dia els tècnics de les obres
    ens van prediure que podrien fer per millorar el tram de les Masies de
    Voltregà.

    Sobre  la idea de la creació i execució del projecte,
    dir-li que la idea  de posar en valor el riu Ter  i acostar-lo a la
    gent és del Grup de Defensa del Ter, entitat membre d’aquest Consorci, i
    el finançament del projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de la
    Diputació de Barcelona (Delegació de Turisme), entitats amb les que treballem
    colze a colze pel que fa al manteniment i evolució del sender, així com amb la
    resta d’ ajuntaments que estan adherits al nostre projecte i que vorejen
    el riu Ter, recurs clau per al desenvolupament d’un turisme sostenible
    del nostre territori sobre el que com Vostè diu,  cal treballar encara més
    i millor, amb el convenciment que el Turisme és un sector transversal, que ens
    adrecem a moltes persones de molts col·lectius i que no podem donar res per
    acabat sinó en moviment, evolucionant i estant molt atents al dia a dia per
    poder corregir el que d’una manera o altra es detecta que es pot
    millorar.

    Resto a la seva disposició per qualsevol cosa .

    Si em facilita la seva adreça postal li farem arribar una
    Guia Alpina dels Paisatges del Ter que és avui en dia, la millor eina que pot
    tenir a les mans  per conèixer aquests 15 municipis que se sumen,
    treballen i esmercen esforços en la promoció i dinamització del sector turístic.

    Gràcies una ultima vegada,

    Núria Serrallonga

    Gerent Consorci
    de turisme Paisatges del Ter d’Osona

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per Els Ponts de Sant Boi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent