Àlvarez el Vencedor o els Miralls de Polònia
Aquestos dies podríem parlar del senyor Àlvarez, com l’executiu que esdevindrà el cap de la companyia Telefònica, però m’estimo més parlar del nomenament del nou secretari general estatal del sindicat de la UGT, en Josep Maria Àlvarez, d’origen asturià i naturalitzat català. Suposo que per ell deu ser un triomf aconseguir aquest lloc de comandament. Realment la responsabilitat que comporta el càrrec, enmig de les circumstàncies econòmiques i polítiques, és gran. Pel que fa a Catalunya, deixarà una direcció compartida entre els dos corrents majoritaris, per si cal fer de mitjancer.
Sentir-se vencedor és una cosa semblant a la que va experimentar el protagonista polonès de l’obra escrita per Enric Sienkiewicz, “Bartek el Vencedor”. Forma part d’un llibre editat per l’Editorial Catalana, al voltant de la segona dècada del segle XX, titulat “Bartek el vencedor i altres contes”. La traducció catalana va anar a càrrec de Carles Riba, ben feta i de manera entenedora. Aquesta miscel.lània recull contes tràgics i còmics, tractats amb cruesa però també amb sensibilitat. La narració de la qual parlarem explica les vivències a la fi del segle dinou de Bartek, un pagès polonès que participa en la guerra franco-prussiana, i torna com un heroi. Al final, es revela que el seu triomf ha comportat la derrota per a la seva família, per al seu poble, i la dels seus camarades polonesos davant de la colonització prussiana.
Ja ens imaginem que Carles Riba, que no va arribar a veure un episodi de l’actual programa de televisió “Polònia”, podia adonar-se de la semblança entre la situació de Catalunya i la del país eslau. És clara la seva intenció pedagògica envers els lectors, i més per fer-los entendre el destí tràgic dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial al costat dels francesos i els seus aliats. Curt i ras, quan anem a lluitar pels interessos dels altres ho tenim molt malament. Fins i tot, algun refrany gallec vindria al cas ” Fun á casa allea e avergonceime, volvín á miña e goberneime” si el Senhor Raxoy tingués res més al cap. Faula i moral, parlen de polonesos, però es refereix als catalans…Els miralls tràgics de la Polònia d’aleshores no enganyaven, com tampoc ho fan els miralls televisius d’ara, encara que sigui de manera còmica.
Desitgem sort al senyor Àlvarez, té molta experiència i capacitat de la qual no dubtem pas. Però també la tenia el general Prim, i els seus esforços van ser recompensats amb l’atemptat al carrer del Turco, mort a mans dels mamelucos, vés per on. Pel que fa al nostre escriptor Carles Riba, podem dir que el seu nét Pau Riba continua fent pedagogia artística i vital entre els catalans, amb un rar talent, que potser li ve del món polonès.
Felicitats, molt ben escrit aquest article. T’has documentat bé sobre tot i, especialment, m’agrada el paral.lelisme que fas amb els polonesos, el Polònia i la situació dels catalans que, com tu mateix dius, “quan anem a lluitar pels interessos dels altres ho tenim molt malament.”