ELS CÀTARS PROTESTANTS

Aquest any del 2017 després del naixement del Nostre Senyor, es complirà el cinc cents aniversari de la Reforma. Amb l’acció del monjo agustinià Martí Luter, es va encetar una nova branca del cristianisme. Aquesta va brotar amb força provocant un daltabaix religiós, que va afectar a tots els rangs de la societat d’aleshores. Fins i tot en aquest nou segle, i malgrat els esforços ecumènics, de vegades hi ha poca relació entre les diferents confessions religioses. Hem avançat a bon pas, i el futur en aquest sentit es fa més generós i ampli per a tothom. Ara mateix, el protestantisme no supera en nombre als catòlics o als ortodoxos, però els governants dels països més poderosos d’Occident fonamenten les seves creences en el protestantisme. En el cas d’Alemanya, veureu com els catòlics assentats a l’eix del Rin es veuen governats pels luterans de l’eix de l’Elba. El llibre de Martí Anglada, “La Via Alemanya”, parla amb admiració de la seva cosmovisió, i això, vist amb els ulls d’un català criat en el catolicisme. Afegiríem a nivell català el llibre de Carod-Rovira sobre la Història del Protestantisme als Països Catalans, molt oportú, i que fa força goig.

Estirant el fil de la història veurem com hem arribat fins aquí, per viaranys de tota mena. La mateixa denominació de “protestants” va ser feta des de la part catòlica. El Concili de Trento va engegar el període de la ContraReforma, amb tota mena de mesures: religioses, econòmiques i militars. Però si pensem en tots els concilis que s’han esdevingut, podem recordar precisament el Concili de Constança, un segle abans. Aquesta ciutat encara està celebrant l’efemèride amb un programa extens que s’allargarà fins al 2018.  Aquest concili va titllar d’heretges els seguidors de Jan Huss, i es va esclafar la dissidència, mentre que per l’altre costat intentava resoldre el Cisma d’Occident. El Cisma amb diferents Papes reconeguts alhora durant gairebé quaranta anys, implicant alhora el poder polític i el religiós.

Anant més enrera, ens trobarem amb les Croades, adreçades en principi als enemics religiosos exteriors, fossin musulmans, o fins i tot, ortodoxos. Però que també es va fer més cruel amb l’enemic interior. L’heretgia càtara va sorgir al segle XIII per respondre als mals de la societat d’aquella època medieval, promovent un puritanisme estricte abans de la Reforma. El cas és que a més, l’excusa religiosa també va permetre l’atac dels territoris occitans i catalans. De fet, aquells que s’anomenaven Bons Homes, van ser qualificats de “càtars” pels catòlics. Es discuteix l’origen del nom, però si agafem un diccionari grec, veurem que “càtar” vol dir precisament el qui protesta o insulta a un altre. Per això, càtar vol dir protestant. Ja ho deien les profecies que al cap de 700 anys el llorer reverdiria. Però no se sabia que serien tant segles després, fent volta triomfal per altres terres i gents, i que tornaria de rebot a Occitània i Catalunya, de la mà dels germànics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *