Una vida de lluita

Jo també vull un estat propi

1 de setembre de 2006
0 comentaris

CARGOLS A LA CASSOLA

Aprenc comptabilitat i a fer els caragols

Tàrrega, juliol 1947

La mare em digué, mentres em menjava el meu habitual plat de sopes bullides, per esmortzar:

-Tens d’anar aquest matí als Molinets, volen que hi vagis a ajudar-los al despatx.

Els Molinets era la tercera fàbrica e farines de Tàrrega, les altres eren Can Balcells i la Farinera Vella dels Canyelles-Noró.

Tot i que eren les vacances d’estiu, no em va sapiguer greu. Sabia que la mare necessitava tot els dinerets que pogués guanyar.

I ja em tens cap als Molinets, propietat de la familia Grau. el patriarca el Sr. Pere, amb el seu mostaTxo recargolat, havia estat batlle de Tàrrega en diferents ocasions, el seu fill el Gregori, una de les persones de mes bondat de caràcter que mai he trobat i la resta d’operaris, tots familiars, era un verdader clan,

L’excepció eren les ofiicines, allí hi havia el soci capitalista, el Sr, Sala, un ric terratenent i gran persona i el contable, el Sr.Suria.

Jo estava fent el batxillerat i entre les assignatures no hi havia la comptabilitat, i això era un "handicap" per treballar en una oficina. I com que la feina no ens matava, el Sr. Suria es va posar com a fita l’ensenyar-me, i així ho va fer.

L’ambient de la fàbrica era excepcional, era una colla ben avinguda i sempre disposada a fer xirinola, els amos, els primers.

I, allí, ja la primera setmana varem fer una gran cutxipanda i vaig, a l’ensems que apendre de comptes, a fer els

CARAGOLS A LA¨CASSOLA

Si teniu oli de la tupina hi poseu dues cullerades en una cassola de fang (o bé oli d´oliva), hi afegiu els caragols dejunats i rentats. Feu, en una paella un sofregit de ceba i tomata, ben lentament fins que quedi com un confitat.

Poseu els caragols a foc lent uns minuts i hi tireu el sofregit. També una llangonissa de la tupina (o crua), tallada a trossets petits. Una picada d´ametlles i avellanes (6 i 6) i sal i pebre al gust. Un polsim de farina per espessir la salsa, uns  minuts lents de foc i una picadeta de julivert per sobre. Un clos abadia de Raimat o un vi d`anyada de Verdú son el complement adequat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!