Una vida de lluita

Jo també vull un estat propi

Foc i sang

30 d'agost de 2006

El que explico en aquestes notes està exclussivament fonamentat en els meus records, els records d’un infant de quatre anys, que veia ensorrar-se el seu mon Tàrrega, 19 de Juliol del 1936 El taller de sastreria de casa tenia un balcó a l’Avinguda de Catalunya, devant del Café-Cine La Aliança i de l única casa

Llegir més

´Va començar com un joc

30 d'agost de 2006

Tàrrega, maig 1951 Jo treballava a la Banca Segarra, un dels darres bancs privats que varen existir a Catalunya. Una botiga petita als baixos d’una casa molt maca de la cunyada del amo del banc El Sr. Segarra, al carrer Cervera, ja a prop del Pati. Dirigia el banc de forma paternalista el mateix Sr. Francesc

Llegir més

Una companya per tota la vida

29 d'agost de 2006

Puigcerdà, Setembre 1956 Havia arribat amb el tren de la tarda del dia abans. Carregat amb una maleta de cartró amb quadre mudes, un parell de camises i poca cosa més. Venia, als meus, 24 anys a fer d’apoderat del Banc Popular. Ers la primeera vegada que feia sol un viatge tant llarg (figureu-vos, de Tàrrega

Llegir més

Les monges de la vetlla

29 d'agost de 2006

Es el meu primer record. Tindria uns tres anys. Una habitació clara i espaiosa, unes cadiretes de bova, rajola  blanca de València a la paret … i una ferum de pixats de canalla que s’ha quedat a la meva pituitaria ja per tota la vida. Es clar! No es coneixien els bolquers de paper i

Llegir més

Jo també vull un Estat propi

29 d'agost de 2006
Sense categoria

EL SOMNI DE TOTA UNA VIDA Soc ja gran, vell més aviat. Passo ja del setanta-quatre anys. Tinc un nebulós record de la primera infància i de les cançons catalanes del parvulari (els tres tambors, la balanguera…). I després…la foscor. la guerra i la terrible postguerra. El "cara al sol", els falangistes que et clavaven

Llegir més