Una vida de lluita

Jo també vull un estat propi

7 de setembre de 2006
2 comentaris

Un berenar amb Mn.Manyà i uns “`panolis” boníssims

Mn. Manyà era un far en mig de les tenebres d’una diócesi tortosina, dirigida pel bisbe Moll, el més fraquista del bisbes de Catalunya.

Amposta, juny del 1959

Ja m’havia assentat amb la familia a Amposta, la oficina bancària  del Banc Popular estava ja encarrilada i era hora de fer alguna cosa lluny dels números i dels comptes corrents.

A Tàrrega, ja he comentat que la possibilitat de fer quelcom de positiu per la idea catalanista, passava per l’aixopluc imprescindible de l’Esglèsia, i aquest mai ens va faltar. Quant va venir un bisbe nou, Mn.Vicens Enric Tarancon, hi va haver un cert neguit ja que no coineixiem res de la seva trajectòria. Aviat ens varem tranquilitzar. Era un home intel.ligent i volia ser un bisbe integrat a la seva feligresía, i , desde el primer dia, amb el seu català de Burriana ens convencé que ell no ens fallaria. I així va ser.

A Tortosa, desgraciadament, les coses no eren pas així. El bisbe Moll era un franquista pur i dur. El català estava proscrit al Seminari i les  misses en català eren "tolerades" i es mantenien per la tossuderia de uns quants capellans que no donaven el seu braç a tòrcer.

Va introduir un moviment nascut a Mallorca, que es deia (i es diu) "Cursillos de Cristiandad". Era una mena de Exercicis Espirituals, a lo bèstia,res del silènci reflexiu dels exercicic ignacians, allí tot eren crits,   tot en castellà, naturalment, amb confessions públiques del assistents, a veure qui la deia més grossa,  i aplaudits a rabiar els que es confessaven puteros, borratxos, maltractadors, etc.

Era una mena de catàrsi col.lectiva amenitzada amb al cant del himne més surrealista que es podeu imaginar. Començava dient. "De colores se visten los campos en la primavera…" ( els  cursillistes s’anomenaven a ells mateixos els "de colores") i acavaba amb una tornada que feia : "Sinforosa amorosa ha llegado, con un bote de Sidol pintado"… verament demencial.

No sabia com començar quant, providencialment, passà per Amposta, el secretari del Bisbe Tarancón, Mn. Rafel Escudé, amb qui m’unia una bona relació i amb qui havia col.laborat en l’intent de crear un Sindicat Obret Català, (la JOAC), que ja en parlaré un altre dia.

Ell em parlà de Mn. Joan Bta. Manyà, un acreditat teòleg, de Gandesa, catalanista i, lògicament, desterrat de la seva càtedra en el Seminari i que vivia en una finca a uns Km., de Tortosa. Em feu unes ratlles de presentació i em recomanà que no deixés d’anar-lo a veure.

Mn. Manyà em va impressionar. Un home escardalenc, amb una sotana arremangada i polsosa, que cuidava, com un pagés més, els conreus que voltaven una humil caseta. Però amb una claredat de pensament i de paraula notabilíssims.. Amb una erudició sense pressumció, pero profonda i fonamentada, amb una caritat cristiana en vers als seus enemics (molts i poderosos) i, sobre tot. amb una catalanitat que li traspuava per tot  arreu.

Allí es reunien joves, i no tant joves, per mantenir encesa la flama i , en la mesura de lo possible col.laborar en totea aquelles accions que tinguessin com objectiu el preparar in esdevenidor millor pel nostre poble.

A mitja tarda, la majordona, una senzilla pagesa de las contrada, ens tregué un porronet de vi ranci, i els millor "panolis" que mai hagués tastat.

  1. Quant tenia 16 o 17 anys n’havia sentit a parlar dels "de colores"  i un parells d’amics meus s’hi van apuntar. Va ser demencial de la manera que van tornar, quin rentat de coco!. Afortunadament van recuperar el seny al cap de poc i no s’explicaven com havien pogut dir i fer aquelles bestieses.
    La ment humana sí que és inescrutable.

  2. Quant tenia 16 o 17 anys n’havia sentit a parlar dels "de colores"  i un parells d’amics meus s’hi van apuntar. Va ser demencial de la manera que van tornar, quin rentat de coco!. Afortunadament van recuperar el seny al cap de poc i no s’explicaven com havien pogut dir i fer aquelles bestieses.
    La ment humana sí que és inescrutable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!