Una vida de lluita

Jo també vull un estat propi

4 de setembre de 2006
0 comentaris

LLIBERTAT JORDI PUJOL I UN ALLIPEBRE AL DELTA

S’atura el Citroen 2CV del Paco Ferré i em diu: -Puja, porto notícies.

Amposta, tardor del 1960

En Paco Ferré era un catalanista declarat i no se’n amagava, ans al contrari.

Administrava les finques propietat de la seva dona, de l’adinerada familia Escrivà, i també les seves pròpies, tot d’arrossars al Delta.

Al volant del seu destartalat 2 CV, la "llauna de sardines" com l’anomenava i mentres ens dirigiam en mig dels camps inundats  cap al mas que hi tenien, em va explicar que li havia telefonat el seu bon amic Sebastià Joan Arbó, el gran escriptor, que havien condemnat a Jordi Pujol a una anys de presó pels fets del Palau de la Música.

Arribats al Mas de l’Escrivà, ens trobarem amb uns amics de Sant Carles que també havien vingut per parlar del tema.

Estavem tots indignats, disgustats i frustrats perque, malgrat la nostra enfadada, poca cosa estava a les nostres mans per fer-hi. En aquells anys Amposta estava dominada políticament per la familia Porres i la principal empresa de la ciutat , la "Càmara Arrocera", dirigida pel Benet Arce, persona fortament "adicta al régimen".

El Paco, home pràctic, decidí: -Amb el ventre vuit no podem pensat bé,

-Noi, diu al masover, preparan’s un allipebre i després ja vindrà l’hora de veure que fem.

Jo, no havia vist mai preparar un allipebre i m’hi vaig fixar.

ALLIPEBRE DEL DELTA

Es posa en remull una llesca de pa. Es fa a trossos no massa grossos una anguila i algun altre peix de riu, si n’hi ha. Es fa una picada amb una cabeça d’alls, uns 30 gr.. d’ametlles (hi ha qui les substitueix per cacauets torrats), la molla de pa i mitja cullerada de pebre vermell (piquent o no, segons el gust). Es deixata amb una  mica d’aigua i es posa en una paella al foc amb un raig d’oli. Al cap d’uns moments, sense parar de remenar-ho, s’hi tira el peix i es cobreix amb aigua. Hi ha qui, per allargar el plat, hi trosseja unes patates.

 Uns 15 o 20 minuts de coure i ja està a punt de menja.

Aquest plat requereix un vi de grau, un Priorat es ideal.

—-

De les idees que varen sortir en la digestió de l’allipebre en parlarem un altre dia.

Ara estem massa tips.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!