Ramon Tremosa

Torre de Guaita

11 de gener de 2010
3 comentaris

Virtuts blaugranes per un any 2010 que serà pitjor

Arribat a Brussel.les després de les vacances de Nadal tornem a la realitat, a la crua realitat. La Comissió Europea i el Banc Central europeu, entre molts d´altres organismes econòmics internacionals, preveuen per al 2010 un pitjor escenari per a l’economia de l´Estat espanyol, en lloc dels brots verds que seguexi anunciant el govern espanyol i en contrast amb la recuperació econòmica que ja s’ha iniciat en altres països europeus. En un clímax de frivolitat, i davant de Van rompuy i Barroso, Zapatero va arribar a dir la setmana passada que “Espanya ja estava sortint de la crisi, si és que no hi havia sortit ja”!! Enfront del capitalisme madrileny, que sempre ha basat el seu creixement en l´especulació financera, els catalans hem de fer el que sempre hem fet: laboriositat, seriositat, voluntat i rigor en el treball i màxima ambició. I això no és cert que no ens doni resultats: com diu l´anunci televisiu d´Estrella Damm, referit als èxits del Barça de l´any passat, “que la feina ben feta té un gran futur… i que no importa el que faci el rival”.

Per a començar a lluitar contra una malaltia cal que els metges encertin la seva diagnosi i així començar a prescriure les teràpies adients. Al comissari Almunia li vaig preguntar a Estrasburg aquesta tardor per què havia dit que la crisi econòmica espanyola seria al 2010 “més llarga i més dura”. La seva resposta va ser curta i clara: “per què el govern espanyol no fa les reformes que vostè i jo compartim”. Aquestes crítiques d’Almunia a ZP constitueixen una crítica molt més dura que les de l’oposició del PP, incapaç fins ara de presentar i de visualitzar una alternativa clara en matèria econòmica. Com se sap, el foc amic acostuma a ser el foc més letal i algun eurodiputat socialista em diu que la ministra Salgado treu foc pels queixals, havent arribat a dir que “España no tiene comisario”. A Europa les reformes continuades són la base de tota política econòmica, però ZP és a més a prop dels nous populismes revolucionaris sud-americans que dels referents socialdemòcrates centre-europeus de Felipe González..

 

ZP al 2009 ha perdut la flor: la cruesa de la crisi li ha fet perdre internacionalment les simpaties que va generar als seus inicis i ara tothom descobreix i s’horroritza pels números vermells espanyols: The New York Times descriu com l’atur juvenil ja arriba al 43%, The Economist, s’acarnissa amb la bombolla immobiliària encara no punxada i Dominique Strauss Kahn, president del FMI, deia el mes passat que no tots els bancs europeus havien aflorat als seus balanços les pèrdues procedents del crèdits al sector immobiliari… Tot apunta a què les eleccions catalanes se celebraran en un pitjor context econòmic que l’actual.

 

En contrast amb el declivi espanyol, i de la impotència del govern català per redreçar la política econòmica a nivell d´Estat o per fer avançar l´autogovern català, hem de fer un balanç dels èxits blaugranes de l´any passat. Després d’una temporada fantàstica i d’un any 2009 ple de títols, el Barça ha conquerit la Copa del Món de clubs, l’últim que mancava a les seves vitrines. Enguany el Barça no només ha guanyat sis títols o ha marcat sis gols a l’estadi Bernabeu. El que ha enamorat definitivament d’aquest Barça és la manera com ha guanyat: el bon joc desplegat, el “fair play” mostrat en tot moment per l’entrenador i els jugadors, la insòlita sensibilitat humana mostrada pel club amb Unicef i, finalment, l’ambició màxima i la set de victòria total mostrada. I una part important d’aquestes victòries i virtuts també cal atribuir-les a l’actual president del Barça, Joan Laporta.

 

Els primers mesos de l’any 2009 vaig viure a Londres amb la família i des de Sant Joan vaig i vinc de Brussel·les i d’Estrasburg cada setmana. De fora de casa estant les victòries del Barça són encara més espectaculars i més esclatants i, gràcies a les noves tecnologies, definitivament globals. Les anècdotes que podria referir sobre el Barça són infinites i abasten tots els estaments i totes les classes socials: des del benziner hindú amb turbant que omple el dipòsit del cotxe als afores de Londres, i que se sorprèn alegrement en veure una tarja visa del Barça, fins al professorat més il·lustrat de la London School of Economics; des de molts alts càrrecs europeus i eurofuncionaris fins a tants i tants eurodiputats, aquest Barça ha seduït i ha captivat com mai (si al Parlament Europeu es votés un club, el Barça obtindria més vots que Barroso). M’he estalviat tantes explicacions! Tantíssima gent sap que el Barça és l’equip nacional que els catalans no tenim encara reconegut. I a això també hi ajuda que Johann Cruyff hagi volgut abanderar la selecció catalana: si en som d’astuts, els catalans, que fem passar el nostre conflicte polític per la potentíssima màquina de creació d’identitats i de complicitats que és avui el futbol globalitzat.

 

A Europa molta gent ha relacionat el president del Barça amb els referèndums del passat 13-D. Alguns eurodiputats espanyols se m’adrecen nerviosament, preguntant-me qui és Jan Laporta, si sé que farà, si és veritat que es presentarà i, finalment, sobre què està passant a Catalunya. La preocupació es dibuixa en el seu rostre perquè entreveuen que, si Catalunya s’emmiralla en el Barça, el problema català seguirà ben obert i no sepultat com voldrien. Jo els dic que ningú no sap què passarà en el futur i que en qüestió de separatismes sempre han estat més els separadors que els separatistes. Mentrestant, assaborim i constatem que l’orgull i l’autoestima que enguany ha donat el Barça a tants catalans és impagable. Pensem-hi, en aquest any que serà més dur que l´any passat.

 

  1. poder viure els èxits de casa en el marc que ens has descrit! Perceps tota la ressonància de la nostra causa a Europa. Una cosa: no cal que ens separin per voler-nos separar. Som el que som. És l’única i definitiva raó de voler ser el que som. Esclar que si a més no ens volem com som… no sé quin masoquisme ens ha de mantenir-hi lligats, a Espanya. 

  2. He vist aquest bloc per primera vegada i trobo molt interessant el que dius i poder tenir aquesta informació de primera mà.

    Moltes gràcies 

Respon a Lluis Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!